DonsAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Novembre 2025256 pàgines Els clans de les Terres Altes posseeixen dons. Alguns són dons meravellosos, com l’habilitat d’invocar animals, de fer foc o de moure la terra. D’altres són terrorífics, com el poder de torçar una extremitat o de provocar una malaltia. Els habitants de les Terres Altes viuen amb la por constant que una família utilitzi el seu do contra una altra. Dos amics decideixen no emprar els seus dons. La noia es nega a atraure els animals a la mort durant les caceres. El noi porta una bena als ulls per no matar amb una mirada irada.Una novel·la juvenil excepcional sobre la crueltat orgullosa del poder, sobre fer-se adult, i sobre la dificultat de trobar, en un món ple de foscor, dons lluminosos.___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.