La nit de l'esvàsticaKatharine BurdekinTraducció de Xavier CaixalIl·lustració de Marta MaldonadoPublicació: Març de 2023Edició: Rústica amb solapes320 pàgines «Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi. Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme. _________________________ Katharine Burdekin (Spondon, 1896 – Suffolk, 1963) va ser una escriptora britànica de ciència-ficció que plantejava mons alternatius des del feminisme. Després que la seva família li negués una educació superior, durant la Primera Guerra Mundial va treballar d’infermera. Als anys vint va encetar l’ofici d’escriure, i va produir nombroses novel·les, la més coneguda de les quals va ser The Rebel Passion (1929). El 1934 va començar a emprar el pseudònim Murray Constantine per expressar obertament el seu antifeixisme. Aquell mateix any va publicar Proud Man, un llibre futurista en què una persona hermafrodita critica els rols de gènere dels anys trenta. El 1937 va publicar la seva novel·la més important, La nit de l’esvàstica, una anàlisi de la figura masculina en el feixisme. Més endavant va continuar escrivint obres sobre la Segona Guerra Mundial i sobre la igualtat de gènere. La seva última obra, The End of This Day’s Business, es va publicar de manera pòstuma el 1989.

Illes del caliufosc Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions interiors: Esther Hiʻilani CandariIl·lustracions de les cobertes: Rebecca Sorge JensenPublicació: 5 de novembre de 2025 Data d’enviament: A partir del 5 de novembre de 2025.Aquest títol forma part d’una estrena internacional i, per normativa de l’editorial original, no es poden fer enviaments abans d’aquesta data. Edició en tapa dura cosida. Si vols capsa amb detalls exclusius, has d'anar a aquest article. Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort. Estrena internacional en català, castellà i anglès. Illes del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La roda del cel és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

El món resplendentMargaret CavendishTraducció d'Anna LlisterriIl·lustració de Genie EspinosaPublicació: Setembre 2023Edició: Tapa dura170 pàgines Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo. Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor. El món resplendent ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes. _____________________________ Margaret Cavendish va néixer a Colchester (Anglaterra) l’any 1623 al si d’una família aristòcrata. Educada en els valors tradicionals, va desmarcar-se del rol que se li havia assignat com a dona i va dedicar-se a l’escriptura de tota mena de gèneres, sent la primera dona a escriure una novel·la de ciència-ficció. Malgrat les crítiques dels seus contemporanis, Cavendish no va abandonar mai la vida pública, esdevenint la primera dona a ser convidada a la Royal Society, i va continuar lluitant pels drets de les dones fins a l’any de la seva mort el 1673. Algunes obres destacades d’aquesta autora son Poems and Fancies (1653), Orations of Divers Sorts (1662) o Philosophical Letters (1664).

Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecoberta704 pàginesPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly --------------------------------------- Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

Els fills de DuneFrank HerbertTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria PicassóPublicació: 1 de juliol de 2024Edició: Rústica amb solapes600 pàgs Tercera part de la trilogia de Dune. Arrakis ha començat a créixer verd i exuberant. L'espècia és abundant. Els bessons, fills de Paul Muad'Dib i Chani, posseeixen els poders sobrenaturals del seu pare, i se’ls prepara com a nous messies. Però hi ha qui pensa que l'Imperi no necessita messies... La seva tia Alia governa l'Imperi en nom de la Casa Atreides. Davant la traïció i la rebel·lió, el poder d'Alia no és absolut. Uns conspiren pel poder mentre els altres provoquen els fanàtics fremen a una revolta oberta amb l’enigmàtic Predicador. Però Leto i Ghanima tenen els seus propis plans per al seu destí.______________________ Frank Herbert (Tacoma, Washington, 1920-1986) va ser un dels grans autors de ciència-ficció, reconegut especialment per la novel·la de 1965 Dune i les cinc seqüeles que va fer-ne. Tot i que es va fer famós per les seves novel·les, també va escriure contes i va treballar com a periodista de diaris, fotògraf, revisor de llibres, consultor ecològic i conferenciant. La primera història de ciència ficció de Herbert, Looking for Something, es va publicar al número d'abril del 1952 de Startling Stories, que llavors era una publicació mensual. Tres més de les seves històries van aparèixer en números de 1954 d’Astounding Science Fiction i Amazing Stories. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1955 amb la publicació en sèrie d’Under Pressure a Astounding a partir del novembre del 1955; després va ser publicat com a novel·la amb el títol El drac al mar.

El messies de DuneFrank HerbertTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria PicassóPublicació: Gener 2023Edició: Rústega amb solapes320 pàgines Dotze anys després dels fets descrits a Dune, Paul “Muad’Dib” Atreides governa com a emperador. Després de ser nomenat messies pels fremen, es desencadenà una gihad que va conquerir la major part de l’univers. Paul és l’emperador més poderós que s’hagi conegut mai, però es veu impotent per aturar els excessos letals del gegant religiós que ha creat. Tot i el gran nombre de morts d’aquesta guerra santa, les visions predictives de Paul alerten que tot serà molt pitjor. Motivat per aquest coneixement, Paul desitja reconduir la humanitat en un camí que no la porti a la destrucció, alhora que actua com a governant de l’imperi i líder religiós dels fremen. Reprenent el camí que havia començat a Dune, Herbert continua explorant qüestions sobre l’ecologisme, la teologia, la política o el poder. El messies de Dune és el segon llibre de la trilogia de les Cròniques de Dune, una de les sagues de ciència-ficció més importants de la història del gènere. ________________ Frank Herbert (Tacoma, Washington, 1920-1986) va ser un dels grans autors de ciència-ficció, reconegut especialment per la novel·la de 1965 Dune i les cinc seqüeles que va fer-ne. Tot i que es va fer famós per les seves novel·les, també va escriure contes i va treballar com a periodista de diaris, fotògraf, revisor de llibres, consultor ecològic i conferenciant. La primera història de ciència ficció de Herbert, Looking for Something, es va publicar al número d'abril del 1952 de Startling Stories, que llavors era una publicació mensual. Tres més de les seves històries van aparèixer en números de 1954 d’Astounding Science Fiction i Amazing Stories. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1955 amb la publicació en sèrie d’Under Pressure a Astounding a partir del novembre del 1955; després va ser publicat com a novel·la amb el títol El drac al mar.

DuneFrank HerbertTraducció de Manuel de SeabraIl·lustració de Maria PicassóPublicació: Novembre 2021Edició: Rústega amb solapes768 pàgines Dune és el primer llibre d’un cicle que ha estat considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps. En un futur indefinit, l’imperialisme i el feudalisme que governen el sistema estan a punt de ser escenari d’uns esdeveniments que canviaran el curs de la història. Paul Atreides és l’hereu d’una casa noble immers de sobte en una aventura interplanetària que el portarà a enfrontar-se a les forces més poderoses del món per tal de defensar allò que estima. Acompanyat del jove protagonista, Frank Herbert crea un incomparable univers que li serveix per reflexionar sobre l’ecologisme, la política, el poder, el misticisme, la tecnologia i les emocions humanes. Dune va guanyar el Premi Hugo i el Premi Nebula de ciència ficció i ha estat adaptada a la gran pantalla per David Lynch el 1984 i per Denis Villeneuve el 2021. ______________________ Frank Herbert (Tacoma, Washington, 1920-1986) va ser un dels grans autors de ciència-ficció, reconegut especialment per la novel·la de 1965 Dune i les cinc seqüeles que va fer-ne. Tot i que es va fer famós per les seves novel·les, també va escriure contes i va treballar com a periodista de diaris, fotògraf, revisor de llibres, consultor ecològic i conferenciant. La primera història de ciència ficció de Herbert, Looking for Something, es va publicar al número d'abril del 1952 de Startling Stories, que llavors era una publicació mensual. Tres més de les seves històries van aparèixer en números de 1954 d’Astounding Science Fiction i Amazing Stories. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1955 amb la publicació en sèrie d’Under Pressure a Astounding a partir del novembre del 1955; després va ser publicat com a novel·la amb el títol El drac al mar.

Avui la ressenya porta banda sonora, la de la sèrie Cosmos , composta per Vangelis.  Era un gran fan d'aquesta sèrie, com tots els de la mev...

L'ànima de l'emperadorAutor Brandon SandersonTraducció Marta Armengol RoyoIl·lustració de Marina Vidal Publicació: 4 de novembre de 2024Edició: rústica amb solapes160 pàgines La perfecta porta d’entrada al brillant univers de Sanderson Shai, una maga Falsificadora, ha estat condemnada a mort; però el consell li ofereix la seva llibertat a canvi de la falsificació més gran que es pugui emprendre: la de l'ànima de l'emperador, en estat catatònic després d'un atemptat. En endevinar les motivacions dels seus captors, Shai dedueix que no sobreviurà ni tan sols si aconsegueix complir la comesa. Així doncs, trama maneres d'escapar del palau alhora que s'esforça a comprendre fins al límit del possible els secrets de la personalitat de l'emperador. Tot i que assumeix la necessitat de fugir, a Shai l'atrau poderosament la idea de crear la falsificació més extraordinària del món... És possible crear una còpia d'una ànima tan convincent que superi l'original? ______________________ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), The Emperor’s Soul (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

Illes del caliufosc Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustracions interiors: Esther Hiʻilani CandariIl·lustracions de les cobertes: Rebecca Sorge JensenPublicació: 5 de novembre de 2025 Data d’enviament: A partir del 5 de novembre de 2025.Aquest títol forma part d’una estrena internacional i, per normativa de l’editorial original, no es poden fer enviaments abans d’aquesta data. Edició en tapa dura cosida. Si vols capsa amb detalls exclusius, has d'anar a aquest article. Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort. Estrena internacional en català, castellà i anglès. Illes del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

El bosc de la foscor (Edició limitada)Cixin LiuTraducció de Mireia Vargas UrpiIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 24 de marçEdició: Rústica amb solapes630 pàgines Millor llibre de ciència-ficció i fantasia del 2016 segons El Periódico, i un dels deu millors llibres de ficció del 2016 segons Playground. Els humans s’han de preparar per a la invasió alienígena i no tenen gaires eines per fer-ho perquè la seva estratègia sempre queda al descobert, només la ment humana continua sent un misteri. Quin destí els aguarda? La segona part de la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu, la continuació d’El problema dels tres cossos, és una obra singular per si mateixa, una celebració de les singularitats que fan únic a l’ésser humà.Lectors i crítica es rendeixen a l'obra cimera de la ciència ficció del segle XXI, enormement visionària, sobre el paper de la ciència a les nostres societats i les claus geopolítiques del món en què vivim. Cixin Liu es considera el gran descobriment de la ciència ficció internacional després de guanyar el Premi Hugo 2015 a la millor novel·la, sent la primera vegada que una obra no escrita originàriament en anglès rep aquest autèntic Premi Nobel del gènere. _________________ Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d’exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla.

Targeta de regal per regalar llibres a una altra persona i que els rebi durant l'any.

Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

Encontre amb ramaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena OrdeigIl·lustració de MiriampersandPublicació: Maig 2023Edició: Rústega amb solapes291 pàgines L’any 2130, es detecta un misteriós asteroide creuant el sistema solar. L’objecte, batejat com a Rama, és un cilindre perfecte de més de cinquanta quilòmetres de llargada que es desplaça en línia recta a una velocitat vertiginosa. Els científics arriben a una conclusió: la humanitat es troba per primera vegada davant d’un senyal de vida extraterrestre intel·ligent. Però, qui són els ramans i què pretenen? Què amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, què suposarà per a la humanitat l’encontre entre ambdues civilitzacions? Encontre amb Rama és un clàssic de la ciència-ficció signat per un dels millors autors de gènere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA, aviat serà adaptada al cinema per Denis Villeneuve. _________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 - Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciencia-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i co-guionitzar pel llargmetratge de Stanley Kubrick.

La fi de la infànciaArthur C. ClarkeTraducció d'Elena Ordeig VilaIl·lustració de Miriam Persand Publicació: Desembre 2023Edició: Rústega amb solapes312 pàgines Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s'acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi? Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb La fi de la infància es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre un Premi Hugo a millor novel·la. __________________ Arthur C. Clarke (Minehead, 1917 – Colombo, 2008) va ser un escriptor anglès de ciència-ficció, a més d’investigador, professor universitari, presentador de televisió i guionista. Va rebre nombrosos premis i distincions honorífiques per part de governs, universitats i altres institucions d’arreu del món per la seva contribució a la literatura i la seva trajectòria personal. Així, no només va guanyar els màxims guardons de la literatura de gèneres fantàstics com l’Hugo, el Nebula, el BSFA o el Locus, sinó que també es va reconèixer la seva aportació per divulgar i popularitzar el coneixement científic amb premis com el Kalinga de l’UNESCO (1962) o la Medalla pel Servei Públic de la NASA (1995). Dins de la seva prolífica carrera, que es va allargar vora seixanta anys i que inclou desenes de llibres i centenars d’articles i relats breus, destaquen Dial F for Frankenstein, que va inspirar la creació del World Wide Web o 2001: Una odissea a l’espai, que ell mateix va ajudar a adaptar i coguionitzar per al llargmetratge de Stanley Kubrick.

El món resplendentMargaret CavendishTraducció d'Anna LlisterriIl·lustració de Genie EspinosaPublicació: Setembre 2023Edició: Tapa dura170 pàgines Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre món, el Món Resplendent, i només sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d’aquell món. L’emperadriu no podrà oblidar el seu món ni la possibilitat que té ara de millorar-lo. Escrita el 1666, és considerada una de les novel·les precursores de la ciència-ficció, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. És una novel·la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor. El món resplendent ha estat font d’inspiració per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Miéville. Cavendish va firmar la seva prolífica producció —literària, teatral, científica i filosòfica— amb el seu propi nom, en una època on la majoria d’autores romanien anònimes. _____________________________ Margaret Cavendish va néixer a Colchester (Anglaterra) l’any 1623 al si d’una família aristòcrata. Educada en els valors tradicionals, va desmarcar-se del rol que se li havia assignat com a dona i va dedicar-se a l’escriptura de tota mena de gèneres, sent la primera dona a escriure una novel·la de ciència-ficció. Malgrat les crítiques dels seus contemporanis, Cavendish no va abandonar mai la vida pública, esdevenint la primera dona a ser convidada a la Royal Society, i va continuar lluitant pels drets de les dones fins a l’any de la seva mort el 1673. Algunes obres destacades d’aquesta autora son Poems and Fancies (1653), Orations of Divers Sorts (1662) o Philosophical Letters (1664).

La nit de l'esvàsticaKatharine BurdekinTraducció de Xavier CaixalIl·lustració de Marta MaldonadoPublicació: Març de 2023Edició: Rústica amb solapes320 pàgines «Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi. Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme. _________________________ Katharine Burdekin (Spondon, 1896 – Suffolk, 1963) va ser una escriptora britànica de ciència-ficció que plantejava mons alternatius des del feminisme. Després que la seva família li negués una educació superior, durant la Primera Guerra Mundial va treballar d’infermera. Als anys vint va encetar l’ofici d’escriure, i va produir nombroses novel·les, la més coneguda de les quals va ser The Rebel Passion (1929). El 1934 va començar a emprar el pseudònim Murray Constantine per expressar obertament el seu antifeixisme. Aquell mateix any va publicar Proud Man, un llibre futurista en què una persona hermafrodita critica els rols de gènere dels anys trenta. El 1937 va publicar la seva novel·la més important, La nit de l’esvàstica, una anàlisi de la figura masculina en el feixisme. Més endavant va continuar escrivint obres sobre la Segona Guerra Mundial i sobre la igualtat de gènere. La seva última obra, The End of This Day’s Business, es va publicar de manera pòstuma el 1989.