Llampecs (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Gener 2026160 pàgines Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells. Aquesta novel·la està basada en la vida de l’enginyer Nikola Tesla (1856-1943), però no té cap pretensió biogràfica, i amb ella l’autor tanca la magistral sèrie sobre tres emocionants vides, com són les dels llibres Córrer i Ravel. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català també podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Enviada especial (Raig Verd, 2017), Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021) i Ravel (Raig Verd, 2025).

La mà esquerra de la foscorUrsula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsPublicació: Març 2023Edició: Rústega amb solapes352 pàgines Nova edició amb sobrecoberta "La mà esquerra de la foscor" d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre. La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps. ___________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

Sabates de taló italiàMagdalena TulliTraducció de Xavier Farré Una nena amb la boca bruta de tinta. Unes claus perdudes sistemàticament. Un piano que cal afinar després de cada bombardeig. Unes sabates de taló italià que susciten recels a Varsòvia. Un país lliure i un país que sempre perd. La protagonista de Sabates de taló italià, mig polonesa, mig italiana, es descobrirà a si mateixa. Torna a casa a cuidar de la seva mare per un Alzheimer que avança cap a records cada vegada més distants. Així, combinarà la duresa de la cura de la seva mare amb els records de la seva infància i els secrets que la malaltia ja no pot amagar més. Aquesta història íntima i commovedora, basada en elements autobiogràfics, va guanyar el Premi Gdynia i el Premi Gryfice. Tulli és una de les escriptores europees de més prestigi de la literatura actual. A més, el 2013 va guanyar un premi a la seva trajectòria, el Premi Julian Tuwim. ------------Magdalena Tulli, nascuda a Varsòvia el 1955, és novel·lista i traductora de Calvino i Proust, entre d’altres autors. Els seus escrits han estat qualificats d’originals i situats fora del mainstream polonès. Debutà com a escriptora l’any 1996 amb Sny i Kamienie, obra que se situa al llindar entre la novel·la i el poema en prosa. Les seves novel·les W czerwieni i Tryby van ser nominades per al Premi Nike, el guardó literari més prestigiós de Polònia, l’any 1999 i 2004, respectivament, i el 2007 El defecte (Raig Verd, 2015) en va ser finalista. L’any 2006 Tryby fou nominada al Premi Internacional de Literatura IMPAC de Dublín. W czerwieni guanyà, l’any 2012, el premi a la Millor Novel·la Traduïda, atorgat per la Universitat de Rochester. Magdalena Tulli és considerada una de les autores europees més importants de la literatura contemporània. I així ho demostren les nombroses traduccions a diverses llengües, i les nominacions i premis fora del seu país. Sabates de taló italià (Raig Verd, 2018) ha guanyat el Premi literari Gdynia i el Premi Gryfice. El 2013, Magdalena Tulli va guanyar un premi a la seva trajectòria, el Premi Julian Tuwim.

Democràcia i curaJoan C. TrontoTraducció d'Iris ParraIl·lustració de Carlos ArrojoPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes320 pàgines Mercats, igualtat i justícia. La cura al centre de la vida humana. Les persones s’enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d’una perspectiva cuidadora. Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l’economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d’aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica. _________________________________ Joan C. Tronto (Minnesota, Estats Units, 1952) és professora de ciències polítiques a la Universitat de Minnesota, i abans va ser professora d’estudis de gènere i ciència política al Hunter College i al Graduate School de la Universitat de Nova York. Després de graduar-se el 1974 al Oberlin College, va cursar un màster (1976) i va realitzar un doctorat (1981) a la Universitat de Princeton. Els camps d’investigació de Tronto van des de les teories polítiques, el gènere i l’ètica de la cura fins al pensament polític. Actualment treballa qüestions relacionades amb teoria política feminista, les dones a la política i aspectes relacionats amb la diversitat. Els seus escrits més importants tenen a veure amb l’ètica de la cura.

Qui se’n cuida?Com redissenyar una política democràtica Joan C. TrontoTraducció d'Iris Parra JounouPublicació: Octubre 2024Edició Rústega amb solapes144 pàgines La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l’àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats. A Qui se’n cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d’explotació. A través de l’anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n’és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic. Segon assaig traduït al català de la guanyadora de la Medalla Brown de la Democràcia el 2015 i autora de Democràcia i cura, Joan C. Tronto. Una crida ferotge a la responsabilitat política davant la crisi de les cures en les nostres societats democràtiques i una alternativa des del feminisme.A totes aquelles persones que demanden i creuen en un nou model de vida. ___________________ Joan C. Tronto (Minnesota, Estats Units, 1952) és professora de ciències polítiques a la Universitat de Minnesota, i abans va ser professora d’estudis de gènere i ciència política al Hunter College i al Graduate School de la Universitat de Nova York.Després de graduar-se el 1974 al Oberlin College, va cursar un màster (1976) i va realitzar un doctorat (1981) a la Universitat de Princeton. Els camps d’investigació de Tronto van des de les teories polítiques, el gènere i l’ètica de la cura fins al pensament polític. Actualment treballa qüestions relacionades amb teoria política feminista, les dones a la política i aspectes relacionats amb la diversitat. Els seus escrits més importants tenen a veure amb l’ètica de la cura.

Visitem, amb Dolors Boatella, dues novel·les sobre la vida de Maurice Ravel: "Ravel", de Jean Echenoz, i "Els boscos de Ravel", de Michel Barnard.

Noia troba noiAli SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Maig 2022Edició: Rústega amb solapes176 pàgines L’Imogen i l’Anthea, dues germanes, treballen juntes a Pure, una agència creativa. L’Anthea s’enamora d’una artista de la protesta que respon al nom d’Ifisol, les pintades gegantines de la qual —distribuïdes per tota la ciutat i carregades d’insults a Pure— s’han convertit en el flagell de l’empresa. Quan l’Anthea i l’Ifisol es troben, l’atracció és inevitable.Ali Smith, referent indiscutible de les lletres britàniques, ens presenta un relat divertit i fresc, poètic i polític, d’amor i de transformació… I també sobre l’absurditat del consumisme. Una història de revelacions tan agudament enginyosa com lírica que actualitza el mite clàssic de la metamorfosi d’Ifis. __________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

Qui tem la mortNnedi OkoraforTraducció de Blanca BusquetsPublicació: Juny 2019Edició: Rústega amb solapes544 pàgines Qui tem la mort, guanyadora del Premi Mundial de Fantasia a la millor novel·la serà coproduïda per George R.R. Martin en format de sèrie per HBO. En un futur llunyà, a l’Àfrica de després de l’holocaust nuclear, es du a terme el genocidi d’un poble. Els agressors, els nuru, han decidit seguir el Gran Llibre i exterminar els okeke. En un d’aquests atacs, la Najeeri ha estat violada brutalment però aconsegueix sobreviure. Vagant pel desert i amb el desig de morir, ella sola pareix a una nena amb cabells i pell del color de la sorra i, instintivament, sap que la seva filla és diferent. L’anomena Onyesonwu, que significa “Qui tem la mort?” en una antiga llengua africana. Qui tem la mort de Nnedi Okorafor denuncia les violències estructurals, la repressió, el racisme, el masclisme i les desigualtats. La imaginació d’Okorafor fascina als seus lectors convertint una recerca personal en una lluita col·lectiva, plena de fantasia i d’èpica. _______________________ Nnedi Okorafor va néixer als Estats Units el 1974. Escriptora de llibres de fantasia, ciència-ficció i ficció especulativa, ha publicat obres tant per a un públic adult com juvenil. Actualment és professora titular a la Universitat de Buffalo, on imparteix els cursos d’Escriptura creativa i de Ciència-ficció. Considerada una de les veus més importants de la ciència-ficció africana i autora del jujuisme africà, ha estat guardonada amb diversos premis: Wole Soyinka Prize for Literatura in Africa (2008), Premi Mundial de fantasia a la millor novel·la (2011), Premi Nebula a la millor novel·la curta (2015), Premi Nebula a la millor novel·la curta (2016) i el Premi Locus al millor llibre juvenil (2018), entre d’altres. Les seves obres més importants són la trilogia de Binti (2015-2018), Qui tem la mort (2010), Long Juju man (2009), The Shadow speaker (2007) i Zahrah the windseeker (2005).

Juny (2ª edició)Gerbrand BakkerTraducció de Maria RosichIl·lustració de Agustín ComottoPublicació: Febrer de 2019Edició: Rústega amb solapes275 pàgines Del guanyador del premi llibreter i del premi IMPAC Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l’Anna Kaan. Anys més tard, en Jan Kaan torna a casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia. Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions. _________________________ Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

L’onada a la mentUrsula K. Le GuinTraducció d'Elena Ordeig VilaPublicació: Novembre 2022Edició: Rústega amb solapes348 pàgines Ursula K. Le Guin és una dels escriptors més importants del segle XX. Les seves reflexions i idees són tan valuoses com la seva ficció i han canviat la mirada i l’ofici de molts autors contemporanis. El seu compromís amb la literatura transcendeix a tots els àmbits, no es conforma amb la revolució del gènere, ni amb la reivindicació d’un món millor, sinó que ens demana implicació i acció partint d’una mirada crítica que s’inicia en nosaltres mateixos. La seva convicció en el poder transformador de la lectura i la seva coherència a l’hora d’escriure converteixen L’onada a la ment en un refugi al qual tornarem una vegada i una altra. El seu univers captivador i valent ens descobreix una forma de veure l’escriptura més enllà de les paraules i ens empeny a imaginar alternatives per al futur que hem de començar en el nostre present.___________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.___________________ «Ursula K. Le Guin en sap molt sobre el funcionament de la imaginació i el paper important que juga a l’hora de transformar la matèria primera de l’experiència en alguna cosa nova i estranya.» Merle Rubin, Los Angeles Times «Aquest recull d’assaig mereix —no, requereix— que l’assaborim de manera delicada, com si es tractés d’un bon vi.» Medium.com «Un bocí de la seva saviesa clara i brillant sobre temes tan eclèctics i essencials com el gènere, la sacralitat de les biblioteques públiques, la màgia de la conversa humana real i el vertader significat de la bellesa.» The Marginalian

Els desposseïtsUrsula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: Març de 2023Edició: Rústega amb solapes432 pàgines Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993. En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres. Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.