Celebrem amb Irene Jaume el 204è aniversari del naixement de Dostoievski. També entrevistem Mercè Ibarz a propòsit de les seves memòries, "Una noia a la ciutat", i us recomanem lectures on se citen l'odi, l'alfabet i Britney Spears.

En Ged és un nen que té una gran habilitat en les arts màgiques de Terramar, que s’articulen coneixent els noms veritables de les coses. El seu poder i ambició creixen, i el seu mestre decideix enviar-lo d’adolescent a l’escola de mags de Terramar. En Ged mostra grans habilitats a l’esco...

Córrer (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025144 pàgines Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

Mort d'un guia de riu (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Octubre 2025336 pàgines Sota d’una cascada al riu Franklin, l’Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant.Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. En les aigües de la selva tropical que es precipiten damunt seu, veu aquestes vides despullades de les seves realitats superficials, i troba un món on els somnis reafirmen el seu poder sobre el pensament. A mesura que el riu creix, les seves visions es tornen més turbulentes i, en la inundació del seu passat, l’Aljaz descobreix l’ànima històrica del seu país.La primera novel·la de Richard Flanagan, guanyador del Booker Prize 2014, ens fa viatjar a Tasmània, on resseguim la vida d’una família durant segles a través dels records d’un narrador molt especial. La novel·la explora, a través de la vida del protagonista i la seva història familiar, la història de tot el país, format a través de la violència colonial i racial.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.

Nusos entre els ditsLeila KasraIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes240 pàgines «Aquí la gent té por, una por que em fa por, pare». Una captivadora obra sobre els somnis que es dibuixen, i els nusos que es van fent i desfent, com en una catifa persa. Primera obra publicada de Leila Kasra. L’Anais rep una carta que marcarà la seva existència: l’expulsen del país. L’imminent retorn forçat a l’Iran trasbalsa tots els futurs imaginats. Per evitar-ho, l’Anais accepta la proposta insòlita d’un desconegut, l’Anselm, que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. Així comença i transita per fronteres geogràfiques i temporals per interrogar sobre la identitat i la condició humanes. Leila Kasra construeix una novel·la intensa i reflexiva sobre les contradiccions de l’Occident i l’Orient, així com les dificultats d’un món tan globalitzat com fragmentat. L’autora explora les relacions humanes, les certeses i els límits de la llibertat amb una història que captiva i interpel·la el lector. ______________________ Leila Kasra (Teheran, 1976). Va emigrar l'any 1981 als Estats Units amb la seva família, un canvi de vida que la va portar a viure en diversos països d'Europa abans d'establir-se a Barcelona, on actualment resideix. És doctora en dret i s'ha interessat especialment per la protecció dels coneixements tradicionals de les poblacions autòctones i el seu paper fonamental en la preservació del medi ambient. Li interessa i fascina la manera com les llengües modelen tant la comunicació com la nostra manera de percebre el món. Potser per aquesta raó ha decidit escriure la seva primera novel·la en català.

La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí com a referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament. Ets una exagerada és un projecte entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent. Conversa amb les autores: Isabel Muntané, periodista feminista especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la UAB i Blanca Coll-Vinent, metgessa especialista en Medicina Interna, adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va crear i encara coordina la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut. Informació i inscripció (posant a l'assumpte Exagerada? ): salut@elprat.cat   

RavelAutoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025131 pàgines Maurice Ravel és un compositor reconegut com una celebritat internacional. Els deu últims anys de la seva vida transcriu cançons, rememora el seu passat i es troba amb personatges com Douglas Fairbanks, Charles Chaplin i Georg Gershwin. Echenoz imagina la vida d’aquest enigmàtic personatge, de caràcter frugal i geni reservat, i com va ser el cim de la seva carrera fins que va morir a la seva casa de Montfort-L’Amaury. Aquesta novel·la forma part de la trilogia de biografies ficcionades de Jean Echenoz, amb Córrer sobre Emil Zátopek i Llampecs sobre Nikola Tesla.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

Córrer (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025144 pàgines Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

Biblioteques públiquesAutora Ali SmithTraducció Dolors UdinaIl·lustració de Núria SolsonaPublicació: 7 d'octubre de 2024Edició: rústega amb solapes208 pàgs A Biblioteques Públiques Ali Smith demostra que el llenguatge és una cosa viva i brillant i que la literatura ens ajuda a viure. Per què són tan poderosos els llibres?I què diu de nosaltres la desaparició de les biblioteques públiques arreu del món? Aquestes històries tracten sobre què fem amb els llibres i què fan els llibres amb nosaltres: com ens acompanyen en el viatge; com ens impacten, ens canvien, ens desafien, desterren el temps. Les biblioteques públiques són llocs d'alegria, llibertat, comunitat i descoberta. Amb enginy, diversió i fascinació per la llengua i el poder de les paraules, Smith ens recorda que hem d’estar atents al món que fem. ______________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional.

Dones en lluitaAutoria: Pilar GodayolPublicació: Setembre 2025 Dones en lluita de Pilar Godayol recupera dotze moments de la història del feminisme català del segle XX i evidencia que la genealogia femenina i feminista catalana és sòlida i contínua. Tot reivindicant amb el títol la revista Dones en lluita (1977-1983), revalora escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials que han tingut un paper clau en la nostra història, d’ahir i d’avui.Aquest llibre abasta un segle en què les dones catalanes van patir molts canvis socials, polítics i culturals. Godayol hi presenta àvies, mares i germanes feministes, reconegudes i anònimes, diverses en els objectius, propòsits i plantejaments. El punt de partida de Dones en lluita és donar veu a aquestes catalanes referents per tal de reconèixer-ne el lideratge i la influència, i mostrar que totes, predecessores i contemporànies, compartim una tradició. «Un llibre fonamental per entendre el feminisme català.» Carme Riera *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Pilar Godayol, assagista, és catedràtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha publicat llibres sobre història de les dones, literatura i traducció, com ara Espais de frontera. Gènere i traducció (2001), Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011), Tres escriptores censurades (2016), Feminismes i traducció (1965-1990) (2020) i On són les dones? Vides i manifestos (2024).

Sophie Gilbert, autora de l’assaig feminista Noia contra noia (Raig Verd, 2025), alerta contra el biaix masclista que les xarxes socials donen als seus continguts depenent de si els usuaris adolescents són nois o noies. El seu assaig és un revelador recorregut per la cultura pop —cine, televisió, cançons, etc.— que va tallar un patró masclista universal a finals del segle XX i primera dècada del XXI. Amb traducció d'Elena Ordeig.

Mort d'un guia de riu (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Octubre 2025336 pàgines Sota d’una cascada al riu Franklin, l’Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant.Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. En les aigües de la selva tropical que es precipiten damunt seu, veu aquestes vides despullades de les seves realitats superficials, i troba un món on els somnis reafirmen el seu poder sobre el pensament. A mesura que el riu creix, les seves visions es tornen més turbulentes i, en la inundació del seu passat, l’Aljaz descobreix l’ànima històrica del seu país.La primera novel·la de Richard Flanagan, guanyador del Booker Prize 2014, ens fa viatjar a Tasmània, on resseguim la vida d’una família durant segles a través dels records d’un narrador molt especial. La novel·la explora, a través de la vida del protagonista i la seva història familiar, la història de tot el país, format a través de la violència colonial i racial.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.

Córrer (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025144 pàgines Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times

Autoria:  Ali Smith Editorial, any:  Raig Verd, 2025 Títol original, idioma, any :  Gliff , anglès, 2024 Gènere:  Narrativa Traducció:  Dolo...