Els desposseïtsUrsula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: Març de 2023Edició: Rústega amb solapes432 pàgines Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993. En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres. Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

ContacteAutoria: Carl SaganTraducció de Lluís DelgadoIl·lustració de Maria Picassó512 pàginesPublicació: 19 de gener de 2026 Eleanor Arroway és una astrofísica que treballa al programa Argus, l’objectiu del qual és monitorar l’espai exterior per cercar senyals de vida extraterrestre. Una nit, mentre supervisa l'estrella Vega, rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau en la qual caben cinc persones. Ningú no sap realment on portarà la nau ni quin objectiu té qui ha enviat el missatge, però en aquell moment comença una pugna entre els sectors científic, polític i religiós per decidir si es construeix, on es farà i qui hi pujarà. Contacte va guanyar el Premi Locus el 1986 A més, el 1997 se’n va fer una adaptació cinematogràfica amb Jodie Foster i Matthew McConaughey i dirigida per Robert Zemeckis -----------------------------------------------------Carl Edward Sagan va ser un divulgador científic estatunidenc molt reconegut, a més de ser astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiòleg i escriptor. Va defensar el pensament científic escèptic i va promoure la recerca d’intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence, en anglès). Va impulsar l’enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar sobre la cultura humana a possibles civilitzacions extraterrestres, i va ser dels primers científics a estudiar l’efecte hivernacle mitjançant observacions de l’atmosfera de Venus. Sagan es va donar a conèixer especialment gràcies a la premiada sèrie documental Cosmos, de la qual va ser narrador i coautor, i al llibre que va publicar sota el mateix títol. Al llarg de la seva vida, també va publicar nombrosos articles científics; va ser autor, coautor o editor de més de vint llibres de divulgació científica, i va rebre molts premis per la seva tasca com a comunicador de ciència i cultura, entre els quals destaca el Premi Pulitzer de no-ficció, que va guanyar l’any 1978 amb el seu llibre The Dragons of Eden. També va escriure una única novel·la, Contacte, que es va adaptar a pel·lícula l’any 1997. Avui dia se’l considera un dels divulgadors científics més influents i carismàtics, que va destacar per fer accessible el coneixement científic a un públic no especialitzat.

Data estel·lar gener 2026

ALT: a boy is sitting on a couch with his hands in the air while another boy stands behind him

ALT: a boy in a hat sits at a desk with papers

Una de les autores que m'ha sorprès més en el darrer any és Alice B.Sheldon . Feia temps que la tenia en la llista de pendents, i ho he solu...

Tots els sistemes en vermellAutoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa192 pàginesTapa duraPublicació: 27 d'octubre de 2025 Guanyadora dels premis Nebula, Hugo i Locus. Una expedició, formada per un grup de científics que estudien un planeta deshabitat, pateix un daltabaix quan és atacada per una criatura gegant. Per sort, l’androide encarregat de la seguretat del grup els salva de l’atac, però això no significa que estiguin fora de perill, perquè sembla que hi ha alguna cosa que no encaixa darrere d’aquella expedició. A més, és clar, del fet que l’androide que els acompanya hagi piratejat els protocols que l’impedeixen atacar els humans, que prefereixi passar-se el dia veient sèries a vetllar per la seguretat de l’equip i que s’anomeni a si mateix «Matabot», tot i tenir la precaució de no dirfer-ho mai en veu alta. Tots els sistemes en vermell és el primer volum de la sèrie El diari del Matabot, en la qual es basa Murderbot, la producció d’Apple TV+ estrenada al maig de 2025 amb una molt bona acollida entre el públic. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

After plans stalled for a new dam in the Czech Republic, eight beavers saved the day seemingly overnight. “At this point, nothing that beavers do surprises me.”

Houston, Houston, ens rebeu?Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció d'Ernest RieraIl·lustració de Ricard EfaPublicació: 23 de setembre de 2024Edició: rústega amb solapes144 pàgsAlice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

No havia llegit res de Theodore Sturgeon fins ara, un altre dels autors clàssics més reconeguts que no coneixia. Ho he solucionat gràcies a...