I qui té pluriocupació a Catalunya? Doncs dos perfils, un de precari, dones amb ocupacions de baixa qualificació i un altre, especialment homes (però també dones) d'alta qualificació. La primera pluriocupació és per pura supervivència, la segona per millorar la renda.

La taxa d'ocupació varia molt per gènere, però especialment nivell d'estudis. Tenir estudis superiors o Formació Professional dona taxes d'ocupació molt alta, però tenir estudis primaris o inferiors, especialment per a les dones és un factor de baix nivell d'ocupació.

Analitzant pels motius, gènere i edat, tant homes i dones més joves la causa principal per fer jornada parcial és la necessitat de compaginar-ho amb els estudis. Ara bé, la cosa canvia amb els més grans de 30 anys, el factor de cures familiars pesa molt més entre les dones.

També hi ha un biaix de gènere per un costat, que s'entrecreua amb un d'edat, en la realització de jornades parcials. Les dones tenen taxes de parcialitat entre el 20 i el 15%, mentre que els homes està entre el 5 i el 3%.

Alhora tant homes com dones joves tenen alta parcialitat

Estudiar un dels eixos de mobilitat laboral secundaris més importants, que és l'eix Baix Llobregat - Vallès Occidental i Vallès Oriental que actualment no tenen serveis de transport públic d'alta capacitat.

Millorar la cobertura i freqüencies i garanties de servei del transport públic ferroviari a la demarcació de Barcelona, en especial els de la R1 sud i els de la R2 sud.

Millorar el transport públic a la ciutat de Barcelona, centrant-se en la seva velocitat comercial, amb un focus principal en la millora de les velocitats comercials del seu transport públic en superficie.

Fomentar el teletreball, en especial en les empreses que tenen els seus centres als principals pols de generació d'ocupació i que la composició de persones treballadores siguin residents fora de la comarca.

Com millorar aquests temps de desplaçament?

A llarg termini, millorant l'autocontenció municipal, mitjançant les polítiques actives d'ocupació que generin ocupació prop d'on viuen les persones i no la concentrin tota a la ciutat de Barcelona.

Qui realment ho té pitjor? Les persones treballadores de l'Alt Penedès i del Garraf, que tenen una relativament baixa autocontenció comarcal i alhora els temps més alts de desplaçaments quan treballen fora de la comarca.

Ara bé, hem de veure que no totes les comarques tenen la mateixa autocontenció, i aquesta capacitat de generar ocupació prop d'on viuen els seus ciutadans. En aquest cas són Osona, el Barcelonès i el Bages els qui tenen més alta autocontenció comarcal.

Aquelles persones que treballen al mateix municipi, en destinen poc més d'una hora o una hora i mitja , però aquelles persones que han de treballar ja no fora del seu municipi, si no fora de la seva comarca tenen temps de desplaçaments setmanals de 7, 8 i fins i tot gairebé 10 h.

Un darrer paper analitza aquesta cohesió social comunitària i la distància percebuda abans i després de canvis produïts per actuacions de pacificació del trànsit i troba aquest efecte positiu. Enllaç a l’article www.sciencedirect.com/science/arti...

Això significa que en una jornada laboral mitjana de 38,8 hores, com tenim els catalans, el temps destinat a la feina puja a 42,3 hores si vius i treballes a Barcelona, 45,9 hores si vius a Barcelona i treballes fora, i a 46,5 hores si vius fora i treballes a BCN.

Els qui entren i surten de Barcelona destinen 47 minuts i 41 minuts en arribar a la feina cadascuns d'ells. El pitjor escenari és d qui ve de fora de la ciutat i no té transport ferroviari i no pot utilitzar cotxe o moto. Aquesta persona perd 10 hores setmanals en anar a la feina

En un recent informe elaborat per la UGT de Catalunya, hem calculat que a la ciutat de Barcelona, les persones que es desplacen internament destinen 21 minuts de mitjana en arribar a la feina. Més temps si agafes el bus.