Al final, tot plegat remet a la cançó: l’escola com a engranatge que produeix “another brick in the wall”. La feina docent és evitar això: que l’aula sigui un lloc de conformisme. Amb  una praxi rupturista i col·lectiva, l’escola podria deixar de ser un mur per convertir-se en una escletxa.
8/8

Així que potser la pregunta no és “podem transformar l’escola?”, sinó: "com feim que les nostres pràctiques -individuals i, sobretot, col·lectives- obrin esquerdes a les inèrcies del sistema i generin espais de consciència i llibertat per a l’alumnat?"
7/8

sinó des d’una mirada pedagògica que reparteixi poder, que confiï en els equips docents i que faciliti espais de cohesió, debat i projecte comú. Aquest suport és el que fa possible que les ruptures siguin sostingudes i no només episodis puntuals.
6/8

I aquí el paper dels equips directius és clau, sobretot a secundària. Però no des de models de direcció burocratitzats -que sovint són el que impulsa a la pràctica la mateixa Administració, per més que el discurs normatiu enalteixi l'autonomia de centre-, 5/8

Ara bé, si això queda en gestos individuals, s’esgota. Per ser transformadora, la praxi ha de ser col·lectiva: coordinar-nos, revisar plegats les pràctiques i construir un projecte compartit dins l’escola pública, que és on aquesta força pot arrelar.
4/8

Aquesta praxi docent aterra en decisions quotidianes: avaluació manco selectiva, paraula més repartida, projectes connectats amb problemes socials, continguts curriculars que fomenten la lectura crítica del món… Són petites accions que desplacen poder cap a l’alumnat.
3/8

Per això, més que parlar de “ruptura pràctica”- que pot ser útil però sovint es queda en la tècnica-, jo advocaria per una praxi rupturista. No és només fer coses noves, sinó llegir críticament la realitat i prendre decisions pedagògiques que qüestionin la lògica reproductora.
2/8

Un debat ben interessant, Elena! Hi contribuesc amb un altre🧵 8/8

Jo crec que el punt clau no és tant si “podem canviar l’escola”, sinó assumir que els centres educatius són espais plens de contradiccions: reprodueixen el sistema, però també és on aquestes tensions es veuen més clarament.
1/8

🧵 6/6
Trencament:
I si soc incapaç de pensar fora d'una tradició pedagògica que ha volgut canviar l'escola sense aconseguir-ho mai?
L'escola és un bé comú preuat que reclamem per a l'emancipació i alhora una sòlida institució de reproducció del sistema.
I si no és possible canviar l'escola?
#eduCat