Emerald Fennell porta al cinema, amb la col·laboració de Margot Robbie i Jacob Elordi, el clàssic “Cims borrascosos” en una proposta d’aspecte llaminer i sensual que no aconsegueix estar a l’altura de les expectatives creades.

En el seu nou film, Isabel Coixet adapta dos relats de l'escriptora i activista sarda Michela Murgia.

“Franz Kafka”, l'últim film de la veterana directora polonesa Agnieszka Holland, es va estrenar a la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià on vam tenir ocasió de parlar amb ella.

L'1 de desembre del 2025, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i el CCCB van dedicar la sessió de la XI edició dels Manifestos Fílmics Feministes a revisar “Orlando”, el llibre fundacional de Virginia Woolf, a través de tres visions cinematogràfiques diferents. L'”Orlando” de Sally Potter, amb Tilda Swinton, realitzat el 1992, en va ser una.

L'onzena edició dels Manifestos Fílmics Feministes, programada per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, va reunir, en una jornada històrica, les tres persones que han realitzat adaptacions cinematogràfiques d'”Orlando”, l’obra immortal de Virginia Woolf. Una d'elles és Ulrike Ottinger, amb qui vam parlar sobre “Freak Orlando” i també sobre la seva nova pel·lícula, que s'estrenarà el 2026.

Quan el cinema mira el món de cara.

En el seu primer llargmetratge, Jana Montllor explora la fragilitat dels vincles amb el seu pare, Ovidi Montllor, mort quan ella tenia quinze anys.

Fa anys que Judith Colell treballa col·lectivament: des de la fundació de CIMA, passant per l'ensenyament universitari, fins al seu compromís amb l'Acadèmia de Cinema d'Espanya i, des del 2021, al capdavant de l'Acadèmia del Cinema Català. Però mai no ha deixat de ser directora de cinema, una de les primeres que va obrir camí als anys vuitanta i noranta del segle passat. Ara torna amb “Frontera”, una pel·lícula històrica que parla d’un passat amb ecos en el present.

En el seu tercer film, Julia Ducournau retrata els efectes d'una misteriosa malaltia a través dels ulls d'una adolescent.

‘American Mary’ és un exemple de com el cinema obliga a saber mirar per damunt de les modes o tendències de cada moment. Una pel·lícula feminista produïda quan tothom estava mirant cap a una altra banda.

Fa un parell d’anys, l’actriu Dolores Fonzi ens va sorprendre dirigint ‘Blondi’. Ningú pensava que una de les estrelles més famoses del cinema argentí volia ser també directora. Dos anys després, Fonzi demostra que ‘Blondi’ no era un simple caprici amb aquesta segona pel·lícula, ‘Belén’. Basat en un fet real ocorregut a l’Argentina el 2014, ‘Belén’ és sobretot un film militant, una pel·lícula política.

‘Die My love’ va ser el títol escollit per l'actriu Jennifer Lawrence per acompanyar el lliurament del Premi Donostia a l’últim Festival de Sant Sebastià. La directora escocesa Lynne Ramsay va acceptar el repte d’adaptar una novel·la difícil posant-se al servei de la seva intèrpret principal.

Les admiradores de la nord-americana Kelly Reichardt (First Cow, Certain Women), una de les cineastes més importants de les darreres tres dècades, estem d’enhorabona. La seva anterior pel·lícula, ‘Showing Up’ (2022), no es va estrenar a Espanya, però ‘The Mastermind’, una antipel·lícula de robatoris ambientada als anys setanta i interpretada per l’omnipresent Josh O’Connor, s’estrena aquesta setmana després d’haver competit a la secció oficial del darrer Festival de Canes.

La directora argentina Laura Casabé adapta en La virgen de la Tosquera dos relats breus de Mariana Enríquez

L’òpera prima de la cineasta noruega Emilie Kristine Blichfeldt va guanyar el premi a la millor pel·lícula en la darrera edició del Festival de Sitges. Una reimaginació body horror del conte clàssic de la ‘Ventafocs’ que incideix en els estàndards de bellesa femenins, el paradigma social que encotilla i limita les dones, i la responsabilitat d’aquestes en la perpetuació de la violència patriarcal.

Fins al 4 de desembre se celebra a Barcelona el Volum II de la 33a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, inaugurat amb la primera projecció del cicle ‘Documentalistes Llatinoamericanes. Homenatge a Lourdes Portillo’, dedicat a reivindicar la figura de Lourdes Portillo, una de les referents fonamentals del moviment cultural i cinematogràfic xicano.

"Al principi de la pel·lícula, ella és molt masculina. Dura, forta, té una cuirassa, està enfadada perquè se sent paralitzada. En realitat és molt feble i es va fent més forta i més suau a mesura que s'endinsa en la seva feminitat i va deixant les seves pressions." (Llja Ingolfsdottir)

L’òpera prima de la cineasta Sara Fantova s’endinsa en les celebracions de l’Aste Nagusia, la Setmana Gran de Bilbao, per filmar el creixement vital de la Jone. Guardonada amb el Premi Dama Agustí Villaronga a la millor pel·lícula nacional en la quinzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, aquest coming of age recull el conflicte de la jove amb el seu rol de cuidadora davant la malaltia degenerativa del seu pare, alhora que transita uns dies de celebració, vincles fugaços i la posada en valor de l’amistat.