La cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania, nominada dues vegades a l'Oscar (per “Las cuatro hijas” i “El hombre que vendió su piel”) va provocar una immensa commoció al passat Festival de Venècia amb “La voz de Hind”, que acabà guanyant el Lleó de Plata i que compta entre els seus productors amb noms tan coneguts com Brad Pitt, Joaquim Phoenix, Alfonso Cuarón o Jonathan Glazer. Amb una sòbria i emotiva combinació de ficció i documental, i utilitzant gravacions telefòniques reals, Ben Hania recrea el tràgic assassinat de Hind Rajab, una nena palestina de només sis anys, a mans de l'exèrcit israelià el gener de 2024. Un crim que va donar la volta al món i que ha contribuït a conscienciar sobre l'actual genocidi a Gaza.

La cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania, nominada dues vegades a l'Oscar (per “Las cuatro hijas” i “El hombre que vendió su piel”) va provocar una immensa commoció al passat Festival de Venècia amb “La voz de Hind”, que acabà guanyant el Lleó de Plata i que compta entre els seus productors amb noms tan coneguts com Brad Pitt, Joaquim Phoenix, Alfonso Cuarón o Jonathan Glazer. Amb una sòbria i emotiva combinació de ficció i documental, i utilitzant gravacions telefòniques reals, Ben Hania recrea el tràgic assassinat de Hind Rajab, una nena palestina de només sis anys, a mans de l'exèrcit israelià el gener de 2024. Un crim que va donar la volta al món i que ha contribuït a conscienciar sobre l'actual genocidi a Gaza.

El primer llargmetratge d'Ingride Santos s'endinsa en la subcultura urbana del nostre país per resseguir la lluita de la protagonista, una jove afrodescendent, per fer-s'hi un lloc.

Una crítica de cinema, Marta Medina, i un productor, Enrique López Lavigne, han unit les seves forces per fer un film sobre ‘Arrebato’, la pel·lícula maleïda d'Iván Zulueta. ‘El último arrebato’ es va projectar al Festival de Sant Sebastià pocs dies després de la mort d'Eusebio Poncela, protagonista d’’Arrebato’, de manera que la projecció es va convertir en un emocionat homenatge a l'actor.

En el seu tercer film, Julia Ducournau retrata els efectes d'una misteriosa malaltia a través dels ulls d'una adolescent.

‘American Mary’ és un exemple de com el cinema obliga a saber mirar per damunt de les modes o tendències de cada moment. Una pel·lícula feminista produïda quan tothom estava mirant cap a una altra banda.

"El fútbol era una realidad que desconocía y que me interesaba poco, pero cuando conocí la historia de ellas, le encontré un sentido, porque era un espacio muy masculinizado que me permitía jugar en el patio de juego de los hombres"

Cada año, el 25 de noviembre nos interpela con fuerza: ¿qué podemos hacer —desde la cultura, desde el cine— para contribuir a erradicar las violencias machistas? Las pantallas no pueden dar todas las respuestas, pero sí pueden abrir preguntas, arrojar luz sobre aquello que a menudo queda oculto y hacer visibles historias que incomodan, pero que es urgente escuchar.

Cada any, el 25 de novembre ens interpel·la amb força: què podem fer —des de la cultura, des del cinema— per contribuir a erradicar les violències masclistes? Les pantalles no poden donar totes les respostes, però sí que poden obrir preguntes, posar llum a allò que sovint queda amagat i fer visibles històries que incomoden, però que és urgent escoltar.

Esta semana se ha presentado y publicado un informe realizado por investigadoras de Dones Visuals y de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. El informe se titula “Estudio de violencias y desigualdades en el sector audiovisual catalán. Diagnóstico desde una perspectiva de género interseccional” y analiza la industria audiovisual catalana poniendo el foco en las violencias y desigualdades que afectan a colectivos infrarrepresentados y que tienen un impacto negativo sobre su desarrollo profesional. Una de las conclusiones más destacadas del estudio es que las dinámicas del audiovisual catalán provocan violencias y exclusión hacia aquellas personas que escapan de la “norma”.