Viccionari
@viccionari.bsky.social
El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.
«sensellar»
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
November 23, 2025 at 4:40 PM
«sensellar»
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
November 19, 2025 at 6:50 PM
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
November 17, 2025 at 12:59 PM
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
November 15, 2025 at 11:54 AM
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
November 12, 2025 at 8:30 AM
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
November 2, 2025 at 5:36 PM
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
4. (argot, barceloní) Condemna d'engarjolament per un llarg període.
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
October 31, 2025 at 5:39 PM
4. (argot, barceloní) Condemna d'engarjolament per un llarg període.
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
1. Àpat pres típicament en forma festiva en què una de les menges principals és la castanya, en especial com a costum tradicional el dia de Tots Sants, o la menja de castanyes en si mateixa.
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
October 31, 2025 at 5:39 PM
1. Àpat pres típicament en forma festiva en què una de les menges principals és la castanya, en especial com a costum tradicional el dia de Tots Sants, o la menja de castanyes en si mateixa.
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
October 28, 2025 at 4:26 PM
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
October 17, 2025 at 10:01 AM
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
October 16, 2025 at 6:33 AM
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
2. Peça de roba, quadrada o triangular, pensada com a complement del vestuari per abrigar o per adornar. Normalment va lligada al voltant del coll.
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
October 9, 2025 at 10:38 AM
2. Peça de roba, quadrada o triangular, pensada com a complement del vestuari per abrigar o per adornar. Normalment va lligada al voltant del coll.
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
October 9, 2025 at 10:38 AM
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
«megalític»
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
October 8, 2025 at 11:31 AM
«megalític»
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
[Nova entrada]
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
September 29, 2025 at 1:46 PM
[Nova entrada]
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«despatx»
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
September 26, 2025 at 5:31 PM
«despatx»
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
«proa»
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
September 25, 2025 at 10:01 AM
«proa»
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
«xeringa»
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
September 18, 2025 at 7:59 AM
«xeringa»
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
«llimona»
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
September 17, 2025 at 5:05 PM
«llimona»
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
[Nova entrada]
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
September 16, 2025 at 2:13 PM
[Nova entrada]
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
«portaaeronaus»
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
September 15, 2025 at 1:09 PM
«portaaeronaus»
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
Sinònims: «casserola» (ribagorçà, septentrional, alguerès), «cocota» (septentrional), «greala», «greixonera» (mallorquí, eivissenc), «tià» (menorquí)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
September 12, 2025 at 1:06 PM
Sinònims: «casserola» (ribagorçà, septentrional, alguerès), «cocota» (septentrional), «greala», «greixonera» (mallorquí, eivissenc), «tià» (menorquí)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
«cassola»
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
September 12, 2025 at 1:06 PM
«cassola»
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
«flotilla»
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
September 3, 2025 at 9:59 AM
«flotilla»
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
«calostre»
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre
September 2, 2025 at 6:20 PM
«calostre»
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre