Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
«Me sembla que li clavaran una castanyada.»
ca.wiktionary.org/wiki/castany...
(3/3)
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
2. castanyeda
3. (col·loquial) Cop fort.
(2/3)
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
3. Peça quadrada de roba pensada per a fer farcells.
(2/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'.
xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues»)
(1/2)
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV.
lli·mo·na, nom femení (plural «llimones»)
1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.
Sinònims: «llima», «llimó»
(1/2)
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
«ergologia»
Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'.
er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies»)
1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors.
Derivats: «ergològic»
ca.wiktionary.org/wiki/ergologia
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'.
por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable)
(1/2)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
cas·so·la, nom masculí i femení (plural «cassoles»)
1. (argot casteller, penedesenc) aixecador
ca.wiktionary.org/wiki/cassola
(2/2)
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII.
cas·so·la, nom femení (plural «cassoles»)
1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla.
(1/2)
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'.
flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles»)
1. Flota de vaixells petits.
ca.wiktionary.org/wiki/flotilla
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre
Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX.
ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres»)
1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet.
ca.wiktionary.org/wiki/calostre