Viccionari
@viccionari.bsky.social
El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
November 19, 2025 at 6:50 PM
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
November 17, 2025 at 12:59 PM
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
November 15, 2025 at 11:54 AM
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«ferreny»
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
ALT: a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
media.tenor.com
November 13, 2025 at 12:01 PM
«ferreny»
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
November 12, 2025 at 8:30 AM
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
«deixondir»
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
a black and white photo of a dog and a cat
ALT: a black and white photo of a dog and a cat
media.tenor.com
November 11, 2025 at 4:45 PM
«deixondir»
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Reposted by Viccionari
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
Llengua tsez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
ca.wikipedia.org
November 11, 2025 at 1:37 PM
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
[Nova entrada]
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
terminació - Viccionari, el diccionari lliure
https://ca.wiktionary.org/wiki/terminació
November 10, 2025 at 4:11 PM
[Nova entrada]
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
November 2, 2025 at 5:36 PM
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
«castanyada»
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
October 31, 2025 at 5:39 PM
«castanyada»
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
October 28, 2025 at 4:26 PM
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
October 17, 2025 at 10:01 AM
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
October 16, 2025 at 6:33 AM
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
[Nova entrada]
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
cortical - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
October 15, 2025 at 6:06 PM
[Nova entrada]
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
October 9, 2025 at 10:38 AM
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
«megalític»
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
October 8, 2025 at 11:31 AM
«megalític»
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX.
me·ga·lí·tic, adjectiu masculí (femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques»)
1. Relatiu o pertanyent a un megàlit.
ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
[Nova entrada]
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
October 7, 2025 at 9:58 AM
[Nova entrada]
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
«l'article vint-i-sis»
Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973).
(1/2)
Reposted by Viccionari
#Taldiacomavui del 1489 es publicà a Venècia el «Liber elegantiarum».
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
Liber Elegantiarum - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
ca.wikipedia.org
October 3, 2025 at 10:37 AM
#Taldiacomavui del 1489 es publicà a Venècia el «Liber elegantiarum».
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí.
Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
[Nova entrada]
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
astracanada - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
October 3, 2025 at 9:34 AM
[Nova entrada]
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
«astracanada»
Etimologia: Del castellà 'astracanada'.
as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades»)
1. Peça teatral còmica que frega el disbarat.
2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
[Nova entrada]
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
September 29, 2025 at 1:46 PM
[Nova entrada]
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«sorià»
Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'.
so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes»)
1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria.
(1/2)
«trisoctaedre»
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
trisoctaedre - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
September 27, 2025 at 4:57 PM
«trisoctaedre»
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'.
tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres»)
1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles.
Variants: «trisoctàedre»
Relacionats: «icositetraedre»
«despatx»
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
September 26, 2025 at 5:31 PM
«despatx»
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Etimologia: De 'despatxar', segle XVII.
des·patx, nom masculí (plural «despatxos»)
1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc.
2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual.
(1/2)
Reposted by Viccionari
Emproar com a verb pronominal m'acaba d'enamorar una mica.
Emproar-se, tu.
✨
Emproar-se, tu.
✨
September 25, 2025 at 10:31 AM
Emproar com a verb pronominal m'acaba d'enamorar una mica.
Emproar-se, tu.
✨
Emproar-se, tu.
✨
«proa»
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
September 25, 2025 at 10:01 AM
«proa»
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV.
pro·a, nom femení (plural «proes»)
1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell.
Antònims: «popa»
Derivats: «emproar»
ca.wiktionary.org/wiki/proa
«esgrogueït»
Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX.
es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes»)
1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid.
es·gro·gue·ït, verb
1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».
Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX.
es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes»)
1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid.
es·gro·gue·ït, verb
1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».
esgrogueït - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
September 24, 2025 at 9:11 AM
«esgrogueït»
Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX.
es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes»)
1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid.
es·gro·gue·ït, verb
1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».
Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX.
es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes»)
1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid.
es·gro·gue·ït, verb
1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».