Igualment, bonica. Bona nit, i descansa.

Esperaré impacient.

No hi perds res, dona. Quan tinguis entre els dits una dent de lleó, bufa-la, i a veure què passa. Mai se sap què et pot deparar...

Bufa, i demana un desig...

continuo gargotejant els meus efímers esbossos en temps present sobre el pergamí de la teva pell. (5/5)

seleccionar un llegat, pot ser una forma màxima de reviure uns fets? Tot es pot posar sempre en dubte. Tot pot ser disfressa i res no pot ser del tot cert. Ni tan sols el passat no està escrit en pedra, i en cas que sigui així, aquesta, amb el pas del temps, s'erosiona. Però mentrestant (4/5)

de la teva vida juntament a les transcripcions de les meves trobades amb tu, fragments dels teus desitjos, textos dels teus èxtasis i la meva veu en primer pla formulant el·lípticament altres preguntes: és possible construir un record a mida per a la posteritat? Confeccionar un fitxer, (3/5)

(poques per cert, ja que la meva capacitat literària és molt limitada), una cosa així com un fons en negre, una metàfora de «s'obre el teló», s'amplifica amb vivències que sustenten la «veritat» d'allò escrit, i aquesta precisió documental, per contra, em permet aprofundir en l'ambigüitat (2/5)

Congratulations, and thank's to you for seducing us.

circundante, sino a tu propia realidad —la que tanto me gusta percibir— y todo lo que ha llevado consigo, y que te confiere la verdadera viveza y libertad de la que yo soy ferviente, y a la vez, modesto y mero espectador. (2/2)

Aquest podria ser el millor retorn que et podria conferir la vida.

Bon dia, bonica.

sense mesura ni recança.

Aquí, en aquest banquet pervers, ser devorat serà ser etern. Aquí, en aquest banquet pervers, la vida i l'explicitat es celebraran sense vergonya.

una música feréstega, els gemecs seran udols, i tot orgasme, un salm.

Alçaren copes plenes de líquids impurs, i brindarem per tots aquells pecats que encara no hem comès.

No hi haurà límits, ni noms, ni rostre: només tremolor, fiblada; només la carn parlant a la carn, sense llenguatge, ⤵️

dolç com licor antic, serà regalat com un tribut als déus caiguts.

La luxúria no és cap pecat —és l'únic mandat, l'única fe, l'únic respir, l'única condició.

Llàgrimes, saliva, i demés fluxos del cos: riu sagrat que nodrirà aquesta orgia de bocins humans, on tot crit serà una pregària, ⤵️

No hi haurà pa ni vi: només carn viva per destripar,
llengües brutes lliscant per ferides obertes, apèndix que penetraran cavernes calentes, supurants de goig.

Mans brutes de desig esquincaran la pell de l'altre, ulls injectats de vici devoraran les carns tendres, i la nostra sang, ⤵️