Simplement jo(sep)
@simplementjo.bsky.social
No sé si sóc un misteri o si ets tu qui no entén les seves pròpies ganes de saciar aquesta cremor interna? Potser sóc qui pretén tocar el teu cos o allò que et falta per il·luminar els teus desitjos? Qui sap, potser sóc on es reflecteixen els teus vicis.
(tu) —Si poguessis desitjar un poder, quin seria?
(jo) —El poder tocar-te.
(jo) —El poder tocar-te.
May 8, 2025 at 10:55 AM
(tu) —Si poguessis desitjar un poder, quin seria?
(jo) —El poder tocar-te.
(jo) —El poder tocar-te.
És tan difícil escoltar a l'altre sense temptar-nos de parlar de nosaltres mateixos. Però amb tu m'atreveixo a guardar silenci, permetent que siguin només els teus llavis, la teva llengua, la teva boca... els que es manifestin.
May 7, 2025 at 6:27 AM
És tan difícil escoltar a l'altre sense temptar-nos de parlar de nosaltres mateixos. Però amb tu m'atreveixo a guardar silenci, permetent que siguin només els teus llavis, la teva llengua, la teva boca... els que es manifestin.
Aquells qui poden estimar-te diferent poden estimar-te per sempre.
May 5, 2025 at 8:19 AM
Aquells qui poden estimar-te diferent poden estimar-te per sempre.
Sento ardents desitjos de perpetuar les més notables i heroiques accions i escenes de la teva gloriosa insurrecció contra el tiranisme de la prudència.
May 4, 2025 at 7:37 AM
Sento ardents desitjos de perpetuar les més notables i heroiques accions i escenes de la teva gloriosa insurrecció contra el tiranisme de la prudència.
Et miro i ja no ets tu: — ets només el que vull que siguis; una espurna de foc enmig del silenci de la nit.
May 3, 2025 at 8:15 AM
Et miro i ja no ets tu: — ets només el que vull que siguis; una espurna de foc enmig del silenci de la nit.
...i obrir amb les meves pròpies mans les teves més humides intencions...
May 2, 2025 at 6:11 AM
...i obrir amb les meves pròpies mans les teves més humides intencions...
El vermell no és només un color. És foc. És fam. És el pols de tot el que amagues sota la teva pell.
April 29, 2025 at 11:38 AM
El vermell no és només un color. És foc. És fam. És el pols de tot el que amagues sota la teva pell.
continuo gargotejant els meus efímers esbossos en temps present sobre el pergamí de la teva pell. (5/5)
April 28, 2025 at 8:58 AM
continuo gargotejant els meus efímers esbossos en temps present sobre el pergamí de la teva pell. (5/5)
de la teva vida juntament a les transcripcions de les meves trobades amb tu, fragments dels teus desitjos, textos dels teus èxtasis i la meva veu en primer pla formulant el·lípticament altres preguntes: és possible construir un record a mida per a la posteritat? Confeccionar un fitxer, (3/5)
April 28, 2025 at 8:58 AM
de la teva vida juntament a les transcripcions de les meves trobades amb tu, fragments dels teus desitjos, textos dels teus èxtasis i la meva veu en primer pla formulant el·lípticament altres preguntes: és possible construir un record a mida per a la posteritat? Confeccionar un fitxer, (3/5)
Neixes nua i la resta és disfressa, i cadascuna d'aquestes disfresses, totes elles, convenientment combinades, sustenten la versemblança de la teva biografia i tracen fils que reverberen entre si. Similen una matrioshka, en què la biografia està inserida després d'un degradat de pàgines (1/5)
April 28, 2025 at 8:58 AM
Neixes nua i la resta és disfressa, i cadascuna d'aquestes disfresses, totes elles, convenientment combinades, sustenten la versemblança de la teva biografia i tracen fils que reverberen entre si. Similen una matrioshka, en què la biografia està inserida després d'un degradat de pàgines (1/5)
Para adentrarme en ti —y ya no hablo de penetrar físicamente tu cuerpo— se hace esencial entender de dónde vienes, a dónde vas, y cuál es tu sino, tu devenir. Y es con tu manera de ser y sentir que puedo aprender todo ello, pues, precisamente tu ser y sentir atañen no solo a tu realidad (1/2)
April 27, 2025 at 9:18 AM
Para adentrarme en ti —y ya no hablo de penetrar físicamente tu cuerpo— se hace esencial entender de dónde vienes, a dónde vas, y cuál es tu sino, tu devenir. Y es con tu manera de ser y sentir que puedo aprender todo ello, pues, precisamente tu ser y sentir atañen no solo a tu realidad (1/2)
Un moment suspès en la quietud, on la vulnerabilitat esdevé art, i el cos manifesta allò que les paraules no poden.
April 26, 2025 at 2:21 PM
Un moment suspès en la quietud, on la vulnerabilitat esdevé art, i el cos manifesta allò que les paraules no poden.
Banquet pervers —suggeridor, decadent—, festí d'excessos, en un menjador on la moral ha caigut i només regnen el plaer i la corrupció dels sentits.
Ets taula bruta de suors i licors vessats, doblegada sota el pes de l'ànsia desbordada i fam primitiva, i que grinyolarà sota els embats de la gula. ⤵️
Ets taula bruta de suors i licors vessats, doblegada sota el pes de l'ànsia desbordada i fam primitiva, i que grinyolarà sota els embats de la gula. ⤵️
April 26, 2025 at 9:04 AM
Banquet pervers —suggeridor, decadent—, festí d'excessos, en un menjador on la moral ha caigut i només regnen el plaer i la corrupció dels sentits.
Ets taula bruta de suors i licors vessats, doblegada sota el pes de l'ànsia desbordada i fam primitiva, i que grinyolarà sota els embats de la gula. ⤵️
Ets taula bruta de suors i licors vessats, doblegada sota el pes de l'ànsia desbordada i fam primitiva, i que grinyolarà sota els embats de la gula. ⤵️
En quants dels nostres actes contemplem a l'altre? No des del deure, ni des del manament, sinó des de la consideració de la seva existència, la seva diferència, del seu mode —i lloc— d'estar en el món.
April 24, 2025 at 6:29 AM
En quants dels nostres actes contemplem a l'altre? No des del deure, ni des del manament, sinó des de la consideració de la seva existència, la seva diferència, del seu mode —i lloc— d'estar en el món.
que després es poden esborrar amb un mocador però que queden inesborrables en el record, com si fossin gravats amb ferro roent.
April 23, 2025 at 7:00 AM
que després es poden esborrar amb un mocador però que queden inesborrables en el record, com si fossin gravats amb ferro roent.
Hi ha petons que pronuncien per si sols la sentència del desig condemnatori. Hi ha petons que es fan amb la mirada i n'hi ha d'altres que es donen amb la memòria.
Hi ha petons silenciosos, petons nobles. Hi ha petons enigmàtics i d'altres de sincers. Hi ha petons que es donen només les ànimes. ⤵️
Hi ha petons silenciosos, petons nobles. Hi ha petons enigmàtics i d'altres de sincers. Hi ha petons que es donen només les ànimes. ⤵️
April 23, 2025 at 7:00 AM
Hi ha petons que pronuncien per si sols la sentència del desig condemnatori. Hi ha petons que es fan amb la mirada i n'hi ha d'altres que es donen amb la memòria.
Hi ha petons silenciosos, petons nobles. Hi ha petons enigmàtics i d'altres de sincers. Hi ha petons que es donen només les ànimes. ⤵️
Hi ha petons silenciosos, petons nobles. Hi ha petons enigmàtics i d'altres de sincers. Hi ha petons que es donen només les ànimes. ⤵️
El que es pot veure sense filtres sempre és menys interessant que el que passa darrere d’un vidre. En aquest forat negre o lluminós hi viu la vida, hi somia la vida, hi gaudeix la vida...
April 22, 2025 at 9:16 AM
El que es pot veure sense filtres sempre és menys interessant que el que passa darrere d’un vidre. En aquest forat negre o lluminós hi viu la vida, hi somia la vida, hi gaudeix la vida...
Alguns ho anomenen bogeria; d'altres ho veuran com una aberració. Per uns quants —com em passa a mi— és simplement perplexitat, un xiuxiueig que parla sobre la passió carnal, sobre el desig, sobre l'amor i sobretot sobre aquell plaer que implica veure't córrer lliure.
April 21, 2025 at 8:43 AM
Alguns ho anomenen bogeria; d'altres ho veuran com una aberració. Per uns quants —com em passa a mi— és simplement perplexitat, un xiuxiueig que parla sobre la passió carnal, sobre el desig, sobre l'amor i sobretot sobre aquell plaer que implica veure't córrer lliure.
Deixar-te prou cadena perquè corris lliure, sense que deixis de sentir la presència de la mà que la sosté.
April 19, 2025 at 6:00 AM
Deixar-te prou cadena perquè corris lliure, sense que deixis de sentir la presència de la mà que la sosté.
No t'ofereixo cap sortida; et proposo un desviament. I en aquest desviament, inventar altres maneres d'estar al món, altres maneres de vincular-te amb la condició inequívoca de que siguis realment el què tu sents; de que siguis veritablement qui tu ets, sense pal·liatius.
April 18, 2025 at 7:41 AM
No t'ofereixo cap sortida; et proposo un desviament. I en aquest desviament, inventar altres maneres d'estar al món, altres maneres de vincular-te amb la condició inequívoca de que siguis realment el què tu sents; de que siguis veritablement qui tu ets, sense pal·liatius.
Ho sabies que existeixen successos a la vida que ens deixen desamparats de paraules?
April 17, 2025 at 8:47 AM
Ho sabies que existeixen successos a la vida que ens deixen desamparats de paraules?
Estic davant teu i em sento com si estigués tancat en la tendresa i el silenci. Aquí està contingut tot el teu ésser, però també tota la teva existència. No em preocupa l'absència de tot ni el món que s'ha esvaït, sinó tu i allò que m'has evocat a cometre. Aquests sentiments que donen voltes (1/4)
April 15, 2025 at 7:18 AM
Estic davant teu i em sento com si estigués tancat en la tendresa i el silenci. Aquí està contingut tot el teu ésser, però també tota la teva existència. No em preocupa l'absència de tot ni el món que s'ha esvaït, sinó tu i allò que m'has evocat a cometre. Aquests sentiments que donen voltes (1/4)
despertar en tu una irracional emoció extrema que t’ha colpit, i no és precisament el racional dubte que ronda el teu pensament de saber si aquella mà que t’acaronava era veritablement la meva, o no.
April 13, 2025 at 2:34 PM
despertar en tu una irracional emoció extrema que t’ha colpit, i no és precisament el racional dubte que ronda el teu pensament de saber si aquella mà que t’acaronava era veritablement la meva, o no.
la cara amb les mans. Però tu les mans no les pots separar dels teus genolls. Ho bloqueges tot..., amb l’acluc de les teves parpelles, fins que una mà toca la teva espatlla..., i et sobresaltes. T’estremeixes.
Una forta tibada de la corretja. —Calma!
Una mà et toca de nou. Llisca sobre ⤵️
Una forta tibada de la corretja. —Calma!
Una mà et toca de nou. Llisca sobre ⤵️
April 13, 2025 at 2:34 PM
la cara amb les mans. Però tu les mans no les pots separar dels teus genolls. Ho bloqueges tot..., amb l’acluc de les teves parpelles, fins que una mà toca la teva espatlla..., i et sobresaltes. T’estremeixes.
Una forta tibada de la corretja. —Calma!
Una mà et toca de nou. Llisca sobre ⤵️
Una forta tibada de la corretja. —Calma!
Una mà et toca de nou. Llisca sobre ⤵️
—Asseu-te, amb les mans sobre els genolls.
Per suposat que obeeixes. Com sempre. I el teu cor sobresurt en cada batec més enllà d’aquella gàbia d’ossos que conforma la teva caixa toràcica. —Què estic fent aquí? Que em faràs?
Alguns d’aquells estranys ja estan asseguts. D’altres ho van asseient ⤵️
Per suposat que obeeixes. Com sempre. I el teu cor sobresurt en cada batec més enllà d’aquella gàbia d’ossos que conforma la teva caixa toràcica. —Què estic fent aquí? Que em faràs?
Alguns d’aquells estranys ja estan asseguts. D’altres ho van asseient ⤵️
April 13, 2025 at 2:34 PM
—Asseu-te, amb les mans sobre els genolls.
Per suposat que obeeixes. Com sempre. I el teu cor sobresurt en cada batec més enllà d’aquella gàbia d’ossos que conforma la teva caixa toràcica. —Què estic fent aquí? Que em faràs?
Alguns d’aquells estranys ja estan asseguts. D’altres ho van asseient ⤵️
Per suposat que obeeixes. Com sempre. I el teu cor sobresurt en cada batec més enllà d’aquella gàbia d’ossos que conforma la teva caixa toràcica. —Què estic fent aquí? Que em faràs?
Alguns d’aquells estranys ja estan asseguts. D’altres ho van asseient ⤵️