Espera, ¿cómo dice la muchachada "shoujo" ahora? ¿¿¿/'souxo/???

Nota: El que he traduït per “follet” és un zashiki warashi 座敷童子, una mena d’ésser sobrenatural amb aspecte d’infant que fa entremaliadures a les cases.

-Quan et veig tremolar escoltant una història de por ets d’allò més atractiu. És per això que t’he dut aquí aquesta nit, perquè... Hmmm… és ben estrany. Juraria que això ja ho he dit abans. (FI)

-Mira, que ho neguis amb tanta força és senyal que hi creus. De veritat que no et fa por?
-Jo no sóc com tu. Només em crec el que he vist. En tot cas, em fa enveja que tinguis por d’aquestes coses. Sembla que en gaudeixis, de la por.
-¿Per què ho dius això?

...No hi havia ningú més al voltant, però sense que se n’adonessin se’ls va afegir algú…
-Ai, quina angúnia…
-I abans que el veiessin es va convertir en un d’ells…
-Perquè era una guineu o un follet, no? És ridícul. Jo no hi crec gens.

-Contestaven quan passaven llista.
-I què?
-Que llavors els sortia un alumne de més.
-Un de sobres
-Que era el follet. I encara hi ha més coses inexplicables.
-Ai, ja estic cansada d’aquestes històries.
-Per exemple, diuen que hi havia una noia i un noi caminant sols de nit...

...se’t fa una cama més curta que l’altra. Per això encara que et sembli que camines endavant, no avances més que en cercles.
-Hahaha, com si fossis un compàs. De veritat que hi creus en aquestes coses?
-I no és l’única història estranya. Diuen que l’escola de la zona tenia follets.
-Follets?

-Estava intentant tornar a la caserna, però per molt que caminava no podia sortir del mateix lloc. Si no l’haguessin vingut a buscar, encara hi seria. Devia posseir-lo una guineu.
-Què dius una guineu…
-Hi ha molts textos antics que en parlen. Si et posseeix una guineu...

...Els seus companys es van preocupar i van venir fins aquí, on hi ha aquest altar. El van trobar caminant en estat de xoc. No feia més que donar voltes al mateix lloc sense parar. Després ho van mesurar i no havia superat un radi de vint metres.
-I ell què es pensava que feia?

-Jo no ho recordo. Però, de veritat que no te les creus les llegendes sobre aquest lloc?
-Sempre hi ha moltes supersticions sobre els llocs on feien execucions, però no són més que sopars de duro.
-Però aquí no. No fa gaire en va passar una. Un soldat que va sortir de patrulla i no va tornar...

-¿Per què ho dius això?
-Quan et veig tremolar escoltant una història de por ets d’allò més atractiva. Per això t’he dut aquí, perquè et volia veure així. Hmmm… és ben estrany…
-Què passa?
-Juraria que això ja ho he dit abans.

“Un de sobres” (1983)

-És ridícul. Jo no hi crec gens.
-Ha! Que ho neguis amb tanta força és senyal que hi creus. I dius que no et fa por.
-Jo no sóc com tu. Només em crec el que he vist. En tot cas, em fa enveja que t’espantin de veritat aquestes coses. Sembla que en gaudeixis, de la por.