Prompte intentaré fer alguna cosa més desenvolupada, però la cosa pinta ben malament a la ciutat de València. Caldria caminar cap al decreixement dels pisos turístics, sent molt restrictius en l'atorgament de llicències i desplegant mecanismes d'inspecció eficaços.

Amb aquest petit anàlisi, fet en poc temps i amb manca d'informació, vull mostrar que darrere de l'anunci de l'alcaldessa hi ha una política d'expansió del turisme. A més de demostrar-se que la limitació zonal té poc impacte, s'atorga un gran marge de creixement als apartaments turístics.

A més, la limitació del 8% de places hoteleres sobre el total de veïnes empadronades al barri és una vertadera barbaritat. Això significa, per exemple, que el barri dels Orriols podria comptar amb més de 1.300 places hoteleres, si ens fixem en les dades del padró de 2022.

La diferenciació entre places hoteleres i apartaments turístics són igualment problemàtiques. Ambdues opcions tenen impactes negatius sobre els serveis, el comerç i el preu dels lloguers dels barris.
Veieu el següent sobre les places hoteleres a Madrid.

documentos.fedea.net/pubs/eee/202...

L'altre problema és el mètode de càlcul. L'ajuntament no disposa d'informació suficient sobre els apartaments turístics il·legals. Aquests generen d'igual manera una pressió turística desorbitada i afecten, sobretot, a l'oferta de lloguer de llarga temporada i als preus.

L'impacte d'aquest marge de creixement pot ser letal per al comerç local, atesa la regulació de llicències per a nous apartaments turístics en baixos comercials i primeres plantes amb accessos directes.

www.elsaltodiario.com/vivienda/baj...

Un altre inconvenient important és el trasllat de la pressió a altres barris. Les dinàmiques del turisme tendeixen a expandir-se radialment, per la qual cosa el límit del 2% generarà un creixement de nous apartaments, com 45 més a Sant Antoni o 52 a Marxalenes.

valenciaplaza.com/valenciaplaz...

Una de les qüestions sorprenents és que alguns barris de València ja superen substancialment el percentatge límit. El barri del Mercat té més del 10% d'habitatges turístics, mentre que el Cabanyal supera el 6%. Quin sentit té aplicar aquesta limitació quan ja hi ha zones que l'incompleixen?

Tot i no haver accedit a l'esborrany de la modificació normativa, sembla que s'inclou una excepció: es permetrà el canvi d'ús de blocs sencers per destinar-los a habitatges turístics, malgrat les limitacions generals per barris.
Però fixem-nos en la limitació espacial del 2%.

Què es proposa per a València? Es proposa implementar un sistema de percentatges màxims per barris. Quan un barri supere el 2% d'habitatges turístics sobre el total d'habitatges residencials, se suspendran les llicències i es prohibirà l'establiment de nous habitatges turístics.

La limitació temporal és més efectiva, especialment amb mecanismes administratius com inspeccions i autoritzacions de canvi d'ús. Aquesta mesura redueix la proliferació de nous apartaments turístics, però no redistribueix l'oferta espacialment, mantenint la pressió turística al centre de la ciutat.

Alguns estudis comparatius suggereixen que les restriccions zonals no són efectives. Sovint, aquestes s'apliquen quan el mercat ja està molt tensionat. A més, les limitacions per zones empenyen la turistificació cap a altres barris, extenent el fenomen.

www.sciencedirect.com/science/arti...

Altres ciutats, com París, prefereixen establir restriccions temporals per preservar la vida als barris. Així, han introduït un límit de 90 dies i un requisit de residència per als amfitrions no professionals. A més, imposen compensacions amb allotjament de llarga durada als mateixos barris.

La majoria de ciutats europees busquen un creixement zero en lloguers turístics mitjançant limitacions zonals. Barcelona, per exemple, classifica la ciutat en zones de pressió turística i estableix restriccions segons la ubicació de l'habitatge turístic. A més, estableix mecanismes de compensació.

Hi ha diverses formes de dur a terme aquestes regulacions, amb una gran varietat normativa a Europa. Però, per al nostre interès, cal destacar dos enfocaments principals: la regulació espacial o zonal, que delimita àrees concretes, i la regulació temporal, que fixa períodes per a l'activitat.

Abans de començar, cal destacar que qualsevol regulació per limitar la proliferació d’apartaments turístics ha estat positiva per a les ciutats. La literatura acadèmica ho confirma: les mesures restrictives han generat sempre una reducció de l'activitat turística allà on s'han aplicat.