L'impacte d'aquest marge de creixement pot ser letal per al comerç local, atesa la regulació de llicències per a nous apartaments turístics en baixos comercials i primeres plantes amb accessos directes.

www.elsaltodiario.com/vivienda/baj...

Una de les qüestions sorprenents és que alguns barris de València ja superen substancialment el percentatge límit. El barri del Mercat té més del 10% d'habitatges turístics, mentre que el Cabanyal supera el 6%. Quin sentit té aplicar aquesta limitació quan ja hi ha zones que l'incompleixen?

Què es proposa per a València? Es proposa implementar un sistema de percentatges màxims per barris. Quan un barri supere el 2% d'habitatges turístics sobre el total d'habitatges residencials, se suspendran les llicències i es prohibirà l'establiment de nous habitatges turístics.

Altres ciutats, com París, prefereixen establir restriccions temporals per preservar la vida als barris. Així, han introduït un límit de 90 dies i un requisit de residència per als amfitrions no professionals. A més, imposen compensacions amb allotjament de llarga durada als mateixos barris.

La majoria de ciutats europees busquen un creixement zero en lloguers turístics mitjançant limitacions zonals. Barcelona, per exemple, classifica la ciutat en zones de pressió turística i estableix restriccions segons la ubicació de l'habitatge turístic. A més, estableix mecanismes de compensació.

Abans de començar, cal destacar que qualsevol regulació per limitar la proliferació d’apartaments turístics ha estat positiva per a les ciutats. La literatura acadèmica ho confirma: les mesures restrictives han generat sempre una reducció de l'activitat turística allà on s'han aplicat.

L'alcaldessa de València, Maria José Català, ha anunciat que es restringirà l'establiment de nous lloguers turístics, fixant percentatges màxims d'habitatges per barri dedicats a aquesta activitat.
Contribuirà a posar fre al fenomen de la turistificació a la ciutat? Què en sabem sobre això? Veiem-ho