Més o menys el mateix que vagi aquest absolut badass i guanyi les primeres eleccions democràtiques. Autor teatral que, evidentment, també està traduït al català.

També als anys 20, el govern txecoslovac (que existia tot just des de 1918, no ho oblidem) va pagar trinco-trinco dues òperes que es van representar al Liceu. "La núvia venuda", a més, va ser publicada en català [anys més tard, també representada. Us imagineu la ✨fantasia✨?]

Es tracta de la paraula "robot", del txec "robota". Va aparèixer per primera vegada en aquesta obra, que es va representar a Catalunya l'any 1928, al Teatre Romea (després de molt de beef entre dos traductors: però si voleu saber això us haureu de llegir la tesi 😛).

Ho vaig provar fa uns mesos i em van dir, per aquest ordre: Kafka, Rilke i (després d'uns segons d'espera) Kundera. Ja està. Dos autors que escrivien en alemany, i un tercer que va tenir una relació conflictiva amb la llengua (a partir dels anys 90 va començar a escriure directament en francès).

Per això, a la tesi m'he proposat fixar-me en què ha passat entre dues llengües que són relativament "petites" (en nombre de parlants), que han hagut de lluitar històricament per sortir dels "marges" - amb resultats prou diferents.
Què passaria si us demano que em digueu autors txecs?

Diria que probablement no. I en això de la traducció, del prestigi, i del coi d'"universalitat", s'hi barregen moltes més coses. Evidentment, les llengües dominants sempre ho han tingut més fàcil per ser percebudes com a "prestigioses/universals" i, per tant, ser traduïdes (ehem, ehem, Kafka).

Pensem ara en com aquesta literatura traduïda passa a formar part de la "literatura de la llengua B". Us heu plantejat mai quanta literatura no podríeu llegir si no estigués traduïda a una llengua que enteneu? En Kafka, seria un "clàssic universal" si només el poguessin llegir els germanoparlants?

Ja fa dècades que el procés de traducció s'estudia no només com un simple trasllat de la llengua A a la llengua B. Que una obra sigui traduïda pot significar moltes coses: potser, que l'obra en qüestió es considera prestigiosa. O un "clàssic" que s'hauria de llegir en qualsevol llengua.

Quan em pregunten sobre quin és el tema de la meva tesi, agafo aire, sospiro i dic: "recepció literària d'obres txeques en català". I després: "Això vol dir traduccions, sí". "No, en Kafka no".

Hola a tothom i benvinguts a l' #hilotesis que segurament hauria d'ensenyar als meus familiars i amics!