A cada llibre de @joanlluislluis.bsky.social penso que és un dels nostres autors amb més universos originals desenvolupats cada vegada amb més domini, del tema, de la llengua, de la narració.

M’ha tornat a seduir.

“El bategar de la maldat humana i el seu contrari”. Tan animal i tan nosaltres.

Poso, per qui pugui ser-hi interessat, el mapa-calendari de les primeres presentacions de "Una cançó de pluja".
Benvinguts hi sereu.

Aquesta novel·la ha començat el seu viatge, després de quatre anys d'anar-la cosint paraula rere paraula.
Així que, per fi, ja no és només meva.
#UnaCançóDePluja, per qui la vulgui escoltar.

Any rere any em fastigueja l'intent de recuperació de Sant Jordi pel món polític -en què sol imperar un grau d'incultura prou elevat-.
Esmorzars, recepcions, pica-piques... tot perquè acabin lluint els polítics. Per això fa anys que rebutjo totes les invitacions institucionals.

El 1957, a 22 anys, la meva mare va passar la ratlla, de Cassà de la Selva a Morellàs: 92km que van convertir-la en immigrant. Evidentment ho va fer per tenir una vida millor "fora d'Espanya", no per aixecar cap país. I no s'avergonyia de treballar netejant les cases dels altres.

El regidor socialista de Rubí, ara que gràcies a la pressió social i mediàtica ha presentat disculpes i afirma no qüestionar la unitat de la llengua catalana, potser podria demanar una nova votació i aquesta vegada aprovar una ajuda a la Bressola.
O encara no toca?

Fa molts anys, quan era periodista, vaig aconseguir titular així un article:
"La pol·lució agreuja les al·lèrgies al pol·len".
Bon #DiaDelPuntVolat!

Diria que el primer "òmnibus" de l'era moderna espanyola va ser aquell referèndum del 1978 en què van colar el restabliment de la monarquia enmig de la Constitució, per evitar que el poble votés en referèndum separat si no volia, més aviat, una república.
Començava bé.

Perquè n'hi ha per tocar campanes, diuen.
Aquí, a Sant Pere de Ponts.

"Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi
perquè ja n'està farta, dels peus que la calciguen."
Josep Maria Llompart

Sempre va bé començar amb Leonard Cohen:
"I forget to pray for the angels
and the the angels forget to pray for us."