Els meus amics hi toquen. Abans que fossin famosos eren de “la meva colla”, tots menys el cantant i un vailet d’Ascó que anava a l’esmuc amb ells. De fet, el trompetista era mig parent meu: un dels meus germans estava casat amb la seva tieta.

Es parla molt dels perills de les xarxes socials per a la canalla, i poc dels perills per als adults que tot plegat els ha enganxat a contrapeu, amb la guàrdia i els pantalons abaixadíssims.

No: som els subnormals que t’envolten.

Diria que es diu Roca de segon cognom.

En el meu cas és més aviat un Minimilk.

és el de Catalunya Música?

Sí. Ja hi estic d’acord, eh, però es nota massa que tenia ganes de fotre’s amb totes dues. S’hi veu l’ara voràs.

És això, en cap moment qüestiona lo d’en Dedéu. I era així de fàcil: bsky.app/profile/jord...

I que l’addenda no hi lligava gens i podia ser un correu electrònic, i que en part invalidava la resta de l’article. Però quin goig llegir algú que sap escriure.

No hi cal. A qui l’hi ha posat li tremolen les cames de la llengua.

Mare meva, pobres trobadors, ja els ha tocat el rebre.

Qui és?

Hòstia puta.