*poc

6/ Ens cal una nova alfabetització digital: que ens ensenyi com i per a què usar les pantalles, i no només a conviure-hi.

I ENS CAL GENT QUE NO FOTI LA TURRA ALS QUE GENEREM CONTINGUTS EN QUÈ HEM DE SER MÉS BREUS I PICADETS.

Totalment d’acord! En la meva opinió, però, començar pel repte pot portar-nos també cap al “calçador”. Cal partir dels objectius d’aprenentatge i buscar un context/repte que s’hi relacioni. Per fer-ho al revés cal molta expertesa i “cintura”!

I aquest és precisament l’enfocament que volem donar al que fem: ampliar la mirada no només des d’una perspectiva d’alfabetització ciutadana sinó des d’una concreció i matisació de les disciplines que enriqueix encara més els aprenentatges del nostre alumnat. (5/5)

“L'enginyeria no és només una aplicació directa del coneixement científic:"és més que ciència [i] no està al mateix nivell que el purament científic". Els enginyers transformen el coneixement científic per adaptar-lo a aplicacions pràctiques en disseny "l'examinen des d'una 'lent d'enginyeria'”(4/5)

“Moltes persones que viuen en aquest món dissenyat (per l’enginyeria) tenen poca comprensió de com es creen els artefactes, els sistemes i els processos de disseny que influeixen en totes les facetes de les nostres vides.”. I parlant sobre les idees centrals que caldria aprendre s’apunta que (3/5)

Preparant material, he trobat un article que recull idees molt interessants:
Exploring epistemic aspects of engineering for K–12 science and engineering education, de Yesilyurt i col·legues (2024).
En ell s’hi discuteix que: (2/5)

Ui! Paraules majors, eh, Roger! Però s’agraeixen! 😉

També fem reflexions generals sobre l'estructura del nou currículum que, si bé té punts molt forts, també presenta algunes dificultats a l'hora de plantejar el disseny de situacions d'aprenentatge que promoguin un aprenentatge profund.