excelsitud
haver rebut
sonant la gran
Banda Simfònica,
al cel tocant!
excelsitud
haver rebut
sonant la gran
Banda Simfònica,
al cel tocant!
sempre un encís
que em meravella
amb el somrís
net que palesa
l’exquisidesa.
sempre un encís
que em meravella
amb el somrís
net que palesa
l’exquisidesa.
és l’escaparata
comercial
que ens arravata
la senzillesa
familiar,
pot acabar
tot en totxesa.
és l’escaparata
comercial
que ens arravata
la senzillesa
familiar,
pot acabar
tot en totxesa.
cal recordar
i condemnar
com Palestina
segueix patint
el terrorisme
del sionisme
sempre agredint.
cal recordar
i condemnar
com Palestina
segueix patint
el terrorisme
del sionisme
sempre agredint.
amb cel plomís,
la pluja fina
és la carícia
i el viu encís
d’una delícia!
amb cel plomís,
la pluja fina
és la carícia
i el viu encís
d’una delícia!
i melancòlic,
amb un matís
greu de bucòlic
d’enyorament
i entristiment
pel que hi hagué
i ja no es té!
i melancòlic,
amb un matís
greu de bucòlic
d’enyorament
i entristiment
pel que hi hagué
i ja no es té!
més publicat,
també l’autor
mai premiat!
Clar, jo em publique
i m’ho dedique!
més publicat,
també l’autor
mai premiat!
Clar, jo em publique
i m’ho dedique!
Algú dirà
que molts déus hi ha.
Algú retreu
que hi ha un sol Déu.
I algú, a més,
no creu en res.
Havent respecte,
tot és correcte.
Mai més la creu
del practicant
com un borreu
intolerant!
Algú dirà
que molts déus hi ha.
Algú retreu
que hi ha un sol Déu.
I algú, a més,
no creu en res.
Havent respecte,
tot és correcte.
Mai més la creu
del practicant
com un borreu
intolerant!
del personal,
Déu, en essència,
és immortal,
un dot immens.
No fou així
en el començ
del mon pristí.
Perquè els humans
senzills i plans
tinguen moral
i algun motiu
transcendental
pel qual es viu,
Passen els déus
i els parents seus
als verals
d’immortals.
…
del personal,
Déu, en essència,
és immortal,
un dot immens.
No fou així
en el començ
del mon pristí.
Perquè els humans
senzills i plans
tinguen moral
i algun motiu
transcendental
pel qual es viu,
Passen els déus
i els parents seus
als verals
d’immortals.
…
i m’ha mirat.
Un gest molt breu,
tan optimista
que m’ha exalçat!
Hui crec en Déu!
i m’ha mirat.
Un gest molt breu,
tan optimista
que m’ha exalçat!
Hui crec en Déu!
el matrimoni.
Qui s’ha promés
se’n vol eixir
com del dimoni.
Qui solter és
el vol tenir
com l’or llustrós!
el matrimoni.
Qui s’ha promés
se’n vol eixir
com del dimoni.
Qui solter és
el vol tenir
com l’or llustrós!
-Hi ha moltes coses
que tu no goses
ni imaginar.
Ara confia,
et vull sanar!
Has d’oblidar
el que ha passat.
Amb mi rebràs
fraternitat
i tornaràs
digna a la llar.
El ser tingut
com monstruós
sols ha sigut
volenterós,
eficient
i molt atent.
-Hi ha moltes coses
que tu no goses
ni imaginar.
Ara confia,
et vull sanar!
Has d’oblidar
el que ha passat.
Amb mi rebràs
fraternitat
i tornaràs
digna a la llar.
El ser tingut
com monstruós
sols ha sigut
volenterós,
eficient
i molt atent.
inclús ferit,
molt ha patit.
S’ha sentit sola
i corrents vola
a l’embruixada,
aquella dama
tan solitària,
de mala fama,
feina precària
al caseriu
vell on perviu.
Sent ja propera
veu que l’espera,
assabentada
i preparada.
Diu: Com pot ser?
Com pot saber
que jo venia?
…
inclús ferit,
molt ha patit.
S’ha sentit sola
i corrents vola
a l’embruixada,
aquella dama
tan solitària,
de mala fama,
feina precària
al caseriu
vell on perviu.
Sent ja propera
veu que l’espera,
assabentada
i preparada.
Diu: Com pot ser?
Com pot saber
que jo venia?
…
Sols la que enlaira
la gent feinera
amb solidària
fraternitat
per unir
i reunir
la Humanitat.
Sols la que enlaira
la gent feinera
amb solidària
fraternitat
per unir
i reunir
la Humanitat.
ha decidit.
Tot s’ha aclarit
o ha quedat més,
encara més
en zona obscura?
Havent votat,
s’obre el debat.
ha decidit.
Tot s’ha aclarit
o ha quedat més,
encara més
en zona obscura?
Havent votat,
s’obre el debat.
amb ella al llit
l’ha despertat.
Tant de plaer
no podrà ser
ja realitat.
amb ella al llit
l’ha despertat.
Tant de plaer
no podrà ser
ja realitat.
Enverinades
d’odi i rancor,
forjaren plans
iracunds
contra els humans
errabunds.
I provocant
l’atracció
del vianant,
s’hi acarnissaven
amb fruïció
i el devoraven.
Enverinades
d’odi i rancor,
forjaren plans
iracunds
contra els humans
errabunds.
I provocant
l’atracció
del vianant,
s’hi acarnissaven
amb fruïció
i el devoraven.
Volgueren ser
les cantadores
de més saber
i vencedores.
Van ser vençudes,
molt abatudes
se’n van anar
i a vora mar
es van servir
d’hipnòtics cants
per a colpir
els viatjants.
De ser dotades
amb veus dolcenques
a ser malvades
feres agrenques
amb voraç gana
de sang humana.
…
Volgueren ser
les cantadores
de més saber
i vencedores.
Van ser vençudes,
molt abatudes
se’n van anar
i a vora mar
es van servir
d’hipnòtics cants
per a colpir
els viatjants.
De ser dotades
amb veus dolcenques
a ser malvades
feres agrenques
amb voraç gana
de sang humana.
…
un greu perill.
Ell els digué:
-On va el meu fill
vaig jo també!
El fill fugí
i se salvà.
Ell no tornà.
un greu perill.
Ell els digué:
-On va el meu fill
vaig jo també!
El fill fugí
i se salvà.
Ell no tornà.
asfaltadora
i destructora
del que hi havia
la pagarem
cara en extrem.
asfaltadora
i destructora
del que hi havia
la pagarem
cara en extrem.
Movent les ales
els ha enfosquit
als que amb molt males
intencions
han acudit
com uns guitons.
El més maligne
torturador
admet el signe
del Redemptor,
la santedat
de la innocent
que han torturat
impiament.
Movent les ales
els ha enfosquit
als que amb molt males
intencions
han acudit
com uns guitons.
El més maligne
torturador
admet el signe
del Redemptor,
la santedat
de la innocent
que han torturat
impiament.
L’han despullada
i en una creu
l’han subjectada.
En un pas breu
els seus cabells
l’han recoberta
com uns pinzells
en la mà experta
d’un pintor
salvador.
Un blanc colom
ha sabut com
fer-la reeixir
sense sofrir
i ha mantingut,
nítida i bé,
un pla impol•lut,
la seua fe.
…
L’han despullada
i en una creu
l’han subjectada.
En un pas breu
els seus cabells
l’han recoberta
com uns pinzells
en la mà experta
d’un pintor
salvador.
Un blanc colom
ha sabut com
fer-la reeixir
sense sofrir
i ha mantingut,
nítida i bé,
un pla impol•lut,
la seua fe.
…
L’autoritat,
amb gest irat
i imperatiu,
seguí forçant
amb objectiu
intolerant:
-Vinga, renega
del teu fals Déu!
Ella no ho feu.
La fe li llega
forces supremes,
valors de fons
en tan extremes
condicions.
…
L’autoritat,
amb gest irat
i imperatiu,
seguí forçant
amb objectiu
intolerant:
-Vinga, renega
del teu fals Déu!
Ella no ho feu.
La fe li llega
forces supremes,
valors de fons
en tan extremes
condicions.
…
l’ambició
de més poder
li portaria
perdició
del que tenia.
l’ambició
de més poder
li portaria
perdició
del que tenia.
d’açò que escric.
És mol espés
i un embolic
o té un sentit
ben definit?
Qui ho llegirà
ja opinarà.
d’açò que escric.
És mol espés
i un embolic
o té un sentit
ben definit?
Qui ho llegirà
ja opinarà.