Tal volta sí
o potser no!
El que es mereix
ara i ací
és l’acció
perquè al mon tots
dinen i sopen
i al camp els brots
que mai no es topen
amb herbicides
i fungicides!
Tal volta sí
o potser no!
El que es mereix
ara i ací
és l’acció
perquè al mon tots
dinen i sopen
i al camp els brots
que mai no es topen
amb herbicides
i fungicides!
perquè ell feu
les criatures
de la natura
en les pastures
del mon sencer,
amb cor sincer
i ànima pura.
I respecteu
l’obra de Deu!
perquè ell feu
les criatures
de la natura
en les pastures
del mon sencer,
amb cor sincer
i ànima pura.
I respecteu
l’obra de Deu!
fet sacerdot,
tasta el plaer
ben emmelit
amb ella al llit
i ja no pot
ser un becari
al seminari!
fet sacerdot,
tasta el plaer
ben emmelit
amb ella al llit
i ja no pot
ser un becari
al seminari!
ha aparegut
la dona d’aigua,
amb guarniment
d’or com l’escut
que mai s’apaga.
En el pinar,
ell deu triar.
L’or l’ha temptat
i l’ha triat.
-Ho has escollit
i ho has perdut!
Amb mi tindries
joia i delit
i, amb tal escut,
mil alegries.
Adeu, ingrat
aviciat!
ha aparegut
la dona d’aigua,
amb guarniment
d’or com l’escut
que mai s’apaga.
En el pinar,
ell deu triar.
L’or l’ha temptat
i l’ha triat.
-Ho has escollit
i ho has perdut!
Amb mi tindries
joia i delit
i, amb tal escut,
mil alegries.
Adeu, ingrat
aviciat!
amb senzillesa
exterior
i ha expressat
sinceritat
interior.
amb senzillesa
exterior
i ha expressat
sinceritat
interior.
vida eremítica,
llegenda mítica
de fe, virtut
i oració.
Sent convocat
per al bisbat,
càrrec d’honor
i d’esplendor,
allà sols troba
divisió
i gent que roba.
N’ha tingut prou,
torna de nou
al seu coval
en el desert,
amb el sofert
món animal.
vida eremítica,
llegenda mítica
de fe, virtut
i oració.
Sent convocat
per al bisbat,
càrrec d’honor
i d’esplendor,
allà sols troba
divisió
i gent que roba.
N’ha tingut prou,
torna de nou
al seu coval
en el desert,
amb el sofert
món animal.
molt crescudeta,
ha perseguit
i ha atacat
en el carrer
qui té un parer
que no han paït,
no han tolerat!
molt crescudeta,
ha perseguit
i ha atacat
en el carrer
qui té un parer
que no han paït,
no han tolerat!
i un publicà
al temple resen.
L’un, molt arreu,
i l’altre ho fa
com els que els pesen
íntimament
els fets dolents.
¿Qui dels dos fa
un prec balder,
sols aparent,
o està emetent
a Déu sincer
plor que el desfà?
i un publicà
al temple resen.
L’un, molt arreu,
i l’altre ho fa
com els que els pesen
íntimament
els fets dolents.
¿Qui dels dos fa
un prec balder,
sols aparent,
o està emetent
a Déu sincer
plor que el desfà?
ell manté cura
de la natura.
Així va fent
lloança al Senyor
Déu creador!
ell manté cura
de la natura.
Així va fent
lloança al Senyor
Déu creador!
els filldeputes
que ens emmascaren
les terres brutes,
el Sol de dia
no s’hi veuria!
els filldeputes
que ens emmascaren
les terres brutes,
el Sol de dia
no s’hi veuria!
com musulmans,
pensem, qui feu
més malveststs
en nom de Déu
fanatitzats?
com musulmans,
pensem, qui feu
més malveststs
en nom de Déu
fanatitzats?
que finalment
compareixem
davant de Déu,
allí nosaltres
presentarem
sols el que es feu
en bé dels altres.
Això serà
què ens salvarà.
Amb l’egoisme
vindrà l’abisme!
que finalment
compareixem
davant de Déu,
allí nosaltres
presentarem
sols el que es feu
en bé dels altres.
Això serà
què ens salvarà.
Amb l’egoisme
vindrà l’abisme!
per circumstàncies
que els han marcats
ell prometé:
-T’esperaré
un any i un dia!
Mes les instàncies
són les que són
la malaltia
tant l’ha afeblit
que ell es marfon
i no ha complit
Tard ve ella amb pressa
i amb cor expressa:
-No m’ha esperat
un any i un dia,
mes m’ha esperat
tota la vida!
per circumstàncies
que els han marcats
ell prometé:
-T’esperaré
un any i un dia!
Mes les instàncies
són les que són
la malaltia
tant l’ha afeblit
que ell es marfon
i no ha complit
Tard ve ella amb pressa
i amb cor expressa:
-No m’ha esperat
un any i un dia,
mes m’ha esperat
tota la vida!
l’extrema dreta,
hem recordat
en Labordeta.
Des d’Aragó,
bella cançó:
Vindrà aquell dia
que tots viurem
amb germania
com ha guanyat
i gaudirem
la Llibertat!
l’extrema dreta,
hem recordat
en Labordeta.
Des d’Aragó,
bella cançó:
Vindrà aquell dia
que tots viurem
amb germania
com ha guanyat
i gaudirem
la Llibertat!
al teuladí:
-Vols vindre amb mi?
Hi ha terra bella
al sud extrem
on conviurem!
-Ho sent, no puc,
em quedaré
on he nascut!
-Ho dius de veres?
Me n’aniré,
ja no m’espere!
L’una, migrant;
l’altre, estadant.
Amb uns anhels
tan diferents,
no van contents
units pels cels.
al teuladí:
-Vols vindre amb mi?
Hi ha terra bella
al sud extrem
on conviurem!
-Ho sent, no puc,
em quedaré
on he nascut!
-Ho dius de veres?
Me n’aniré,
ja no m’espere!
L’una, migrant;
l’altre, estadant.
Amb uns anhels
tan diferents,
no van contents
units pels cels.
des d’un poder
superior,
encara acusa
a la muller
de ser la bruixa!
des d’un poder
superior,
encara acusa
a la muller
de ser la bruixa!
segueix d’alcalde
i l’assetjada
és acusada
amb falses faltes
i amb més agror.
S’evidencia
la hipocresia!
segueix d’alcalde
i l’assetjada
és acusada
amb falses faltes
i amb més agror.
S’evidencia
la hipocresia!
al pobre clima
que no ens estima,
que ens arremet
amb fred, tronades
i pedregades?
I amb fortes pluges
mai conegudes
o amb calorades
desorbitades.
al pobre clima
que no ens estima,
que ens arremet
amb fred, tronades
i pedregades?
I amb fortes pluges
mai conegudes
o amb calorades
desorbitades.
Passats els anys,
dins de sa casa
s’il•luminaren
uns llums estranys.
Una gran massa
d’homes anaren.
Amb pas calmat
i asserenat,
ha aparegut
qui se’l donà
tant per perdut
i ara els dirà,
amb serenor:
-¿Què us estranyeu
del vici meu
si en la nit
soc un lector
emprdreït?
Passats els anys,
dins de sa casa
s’il•luminaren
uns llums estranys.
Una gran massa
d’homes anaren.
Amb pas calmat
i asserenat,
ha aparegut
qui se’l donà
tant per perdut
i ara els dirà,
amb serenor:
-¿Què us estranyeu
del vici meu
si en la nit
soc un lector
emprdreït?
Joan a caçar
pel Barranc Pla.
Què succeí?
Mal d’esbrinar,
mai no tornà.
Donat per mort,
missa li feren
per la seua ànima.
Fou el conhort
sincer dels que eren
gent molt magnànima.
Al poble trist
mai no s’ha vist
fet tan boirós,
un cas tan gran
que els pareix tan
misteriós.
…
Joan a caçar
pel Barranc Pla.
Què succeí?
Mal d’esbrinar,
mai no tornà.
Donat per mort,
missa li feren
per la seua ànima.
Fou el conhort
sincer dels que eren
gent molt magnànima.
Al poble trist
mai no s’ha vist
fet tan boirós,
un cas tan gran
que els pareix tan
misteriós.
…
sis metres més
del que és normal.
Un temporal
tan desbocat,
tan compromés!
sis metres més
del que és normal.
Un temporal
tan desbocat,
tan compromés!
d’albercoc
ben fregat
a un cantal
s’ha perfet
un xiulet.
I se sent
tan content!
d’albercoc
ben fregat
a un cantal
s’ha perfet
un xiulet.
I se sent
tan content!
De sobte emprén
de nou camí
per si comprén
en quin confí,
amb quin secret
ha transformat
l’or desitjat.
Mai no el trobà
i desgastà
tota una vida,
mal consumida
en tal empresa
fins la vellesa.
I ha acabat
no se sap on
ni com ha estat
ni en quin món,
trist i dolgut
fina al taüt.
De sobte emprén
de nou camí
per si comprén
en quin confí,
amb quin secret
ha transformat
l’or desitjat.
Mai no el trobà
i desgastà
tota una vida,
mal consumida
en tal empresa
fins la vellesa.
I ha acabat
no se sap on
ni com ha estat
ni en quin món,
trist i dolgut
fina al taüt.
Mes no ha trobat
el que ha buscat.
Molt abatut
i decebut
opta a tornar
on té la llar.
Ja de tornada,
una criada
li ha soltat:
-Qui t’ha donat
eixe collar
fet d’or tan clar?
S’ho va mirar
i era molt car!
Un diamant
no és tan brillant,
amb llustre tal
com divinal.
…
Mes no ha trobat
el que ha buscat.
Molt abatut
i decebut
opta a tornar
on té la llar.
Ja de tornada,
una criada
li ha soltat:
-Qui t’ha donat
eixe collar
fet d’or tan clar?
S’ho va mirar
i era molt car!
Un diamant
no és tan brillant,
amb llustre tal
com divinal.
…
era l’anhel
que posà en joc
amb molt de zel
un objectiu:
pedra de toc
aconseguir
per convertir
un pobre objecte
en or perfecte,
en or brillant
lubrificant.
Recorregué
deserts i serres
on conegué
molt bona gent
curant les terres
amablement.
…
era l’anhel
que posà en joc
amb molt de zel
un objectiu:
pedra de toc
aconseguir
per convertir
un pobre objecte
en or perfecte,
en or brillant
lubrificant.
Recorregué
deserts i serres
on conegué
molt bona gent
curant les terres
amablement.
…