La (no) resolució de la crisi política oberta per la nefasta gestió de la dana per part del govern del PP a València ha provocat una triple derrota al cap de l'oposició estatal, Alberto Núñez Feijóo, ...

La doctrina del xoc

La destrucció de tota l’estructura d’emergències

Hace tiempo que viene repitiendo una consigna tan impactante como peligrosa: “estas ayudas serán sin burocracia”. El todavía presidente Mazón se llena la boca de esta frase populista con cada ayuda o ...

La directora hongaresa va filmar als anys 60 documentals de rara intimitat

Es casi una tradición que la derecha aparezca en las encuestas como mejor opción que la izquierda a la hora de gestionar la economía, la segurida

La plantilla d’À Punt protesta contra “la degradació del servei públic”

«Hacia el sur, cerca de Mauritania»

Entrevista a la periodista Elena Tamarit, que he decidit marxar d’À Punt acollint-se a la clàusula de consciència del contracte.

Un còmic de Marta Cartu

Periodismo libre y de servicio público. Contexto y acción. Suscríbete y defiende la prensa independiente

Avanza refuerzo de la Unidad Contra las Violencias Machistas en el Sector Audiovisual y Cultural que ha asesorado a “muchas mujeres” MADRID, 30 (EUROPA PRESS) El ministro...

La guerra no té cara de donaSvetlana AleksiévitxTraducció de Miquel Cabal GuarroPublicació: Març 2018Edició: Rústega amb solapes412 pàgines L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes, i ens ofereix el relat de les dones que van lluitar a l’Exèrcit Roig, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d’elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes, i ens ofereix un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. «La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana.» _____________ Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París i a Munich. És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dona veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimonis, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Nobel de Literatura 2015, el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatges (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d’assaig (2013).

El canal financiado con fondos públicos no emite en directo la comparecencia de presidente de Castilla y León para analizar la situación provocada por los incendios forestales

Examen a la literatura valenciana

Al juny del 1940, els nazis ocupaven quasi tota Europa i Hitler passejava orgullós per París. El malson durà 4 anys, fins que un militar valencià, al capdavant d’una companyia de republicans espanyols...

As the genocide in Gaza gets worse by the day and the governments and institutions fail the Palestinian people, the free people of the world are trying their best to maintain solidarity and to create ...