La transhumància d'ovelles és una pràctica mil·lenària cada volta més escassa per la falta de relleu generacional i la multitud de problemes que es troben en el camí. Els pastors busquen escalonar les pastures per a abaratir els costos. Acompanyem un pastor d'Almenara que fa la transhumància d'hivern de l'assagador anomenat Bajarse al Reino, entre les muntanyes de Javalambre, a Terol, i la Plana Baixa. I ens trobem amb Paula, una jove que vol dedicar-se al sector de la ramaderia i al món rural.

L'arròs ha sigut un dels cultius pitjors parats de la dana, però en realitat, no l'únic. De fet, un estudi de la Universitat de València parla de 475 quilòm...

L'equip de La via verda ha anat fins a Montanejos amb motiu del II Concurs de Tapes que se celebra fins al 14 d'abril. En este concurs dels sabors de l'Alt Millars participen locals de la comarca i permet descobrir tapes suculentes, sorprenents i algunes verdaderament entranyables. Un bon exemple n’és el mini Galiana elaborat per Tere, del bar Mijares, en honor a son pare, que era pastisser a Montanejos. Per a recordar el pastisser de la família han volgut fusionar el producte dolç de la pastisseria amb un toc salat: el mini Galiana està elaborat a partir d'un gofre casolà combinat amb una beixamel de pollastre. És un plat trampa perquè sembla un gelat, però és una tapa salada que al remat porta una maionesa de tòfona de Sucaina, un poble veí que dona molt bones tòfones. El concurs de tapes aprofita tots els productes de quilòmetre zero i de molt bona qualitat, com fa l'hotel restaurant El Palacio de Montanejos, que ha portat un niu de pasta fullada amb carn de matança. D’altra banda, La Sede Gastrobar ha presentat un ximo farcit de cérvol, l'hotel Rosaleda del Mijares ha preparat un ‘veganeando', que sembla un gelat, però la base són els cigrons, i el River Club sorprén amb un sushi de productes autòctons. Enguany hi ha premi a la millor tapa i també a la millor presentació. A més, els visitants que s’hi apropen també ixen guanyant perquè els que voten la seua tapa preferida entraran en el concurs d'un circuit termal al balneari.

L'església de Sant Joan del Mercat, a València, és un referent de l'art barroc que des de fa quatre anys és restaurada amb un sistema respectuós amb el medi ambient. Un sistema que també es preocupa per la salut dels restauradors. Es tracta d'una bioneteja, la que ha sigut també emprada a l'església de Sant Nicolau. I este projecte està a punt de concloure. El sistema l'està aplicant l'Institut de Restauració de Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. I compta amb finançament de la Fundació Hortensia Herrero. Un equip de ‘La via verda’ ha assistit a estos treballs, i fins i tot ha pogut pujar a la part més elevada. Tot per a restaurar els valuosos frescos amb estes tècniques de precisió mil·limètrica. Parlem d'este referent mundial del barroc amb Pilar Roig Picazo, responsable de la restauració i amb Pilar Bosch Roig, de l'Institut de Restauració Patrimoni de la UPV. Un reportatge de Fèlix Tena amb imatges de Luis Ibáñez i imatges cedides per Jano Sempere, de Cinestorm.

Paco Gascó-Lluna ix a la recerca d'icnites del Juràssic, és a dir, les empremtes que els dinosaures van deixar quan encara estaven vius. Després de 145 milions d'anys, estes restes del passat són l'ún...

A Picanya són molt evidents les ferides de la catàstrofe. L'equip de La via verda ha tornat a travessar el pont que l'Exercit de Terra va alçar damunt del barranc de Poio. I ho ha fet per tal de conèixer l'estat d'un altre símbol de la població: l'església de Nostra Senyora de Montserrat de Picanya. És l'únic temple que després de la catàstrofe mediambiental continua tancat. Però sembla que hi ha bones notícies. Gemma Contreras, directora de l'Institut Valencià de Conservació (IVCR+i) —l'organisme que treballa en la recuperació d'este temple— apunta una data: la previsió és que cap al 10 de maig podrà obrir. Contreras ha posat en relleu el valor patrimonial dels retaules del segle XVIII, a més d'evidenciar l'actual problema de salut pública, per la presència de fongs causats per la humitat. Esta és la raó que estiga tancada. L'equip de La via verda també ha parlat amb el rector de la parròquia, Joaquín Civera. El capellà ha explicat que pel fet de trobar-se al costat del barranc, "l'aigua va arribar als 3,80 metres i va deixar mig metre de fang". La virulència de la barrancada es va emportar les imatges fora del recinte i el veïnat, en trobar-les pel carrer, les anava portant a la parròquia. Moltes van quedar desfetes. Cal destacar el que sembla un miracle: la imatge més volguda pel poble, la imatge del Cristo de la Sang, "no ha resultat molt afectada", ha dit el rector. Un reportatge de Fèlix Tena.

Científics del CSIC-UPV treballen en la creació d'un encisam capaç d'acumular nivells molt elevats d'un pigment anomenat betacaroté (vitamina A), el mateix que porta la carlota. La diferència és que ací el pigment s'acumula en la fulla i no en l'arrel. Els investigadors utilitzen llavors de la varietat romana. En el cas d'estos encisams, la bellesa està a l'interior, com apunta un dels responsables, l'investigador Manuel Rodríguez, professor d’investigació del CSIC. L’aliment, encara en fase d'estudi, també conté vitamines E i K, molt bones per a la salut i la dieta, "i aporta trenta vegades més betacaroté (vitamina A) que les lletugues comunes". Si t'interessa el procés científic, escolta l’explicació del professor Manuel Rodríguez. Un treball científic perquè finalment este encisam arribe al consum humà.

Al Palomar, els xops són un tresor i esdevenen els protagonistes de la centenària Festa del Xop. La celebren cada mes de maig i, com que necessiten arbres per a continuar la tradició, tenen tot un sistema de plantació organitzat per a assegurar que tindran xops en un futur. Però estos arbres no sols són importants per a la festa, sinó que també són el millor aliat dels barrancs contra les canyes. Com ha explicat l'alcalde del Palomar, Jordi Vila, l’arbre permet que el barranc proper al poble estiga lliure de canyes perquè "l'ombra del xop mata la canya".

De segur que s'han preguntat com va afectar la dana la qualitat de l'aigua que ens arriba a l'aixeta de casa. Un equip de 'La via verda' ha anat a testar la ...