I clar, m'ha donat per pensar cóm i quant viatja la música... de la França del segle... XVII? XVI? A la Rúsia del XIX... sense context, sense autoria sense... res llevat de la música per se. És per a reflexionar, eh?

I resulta que este compositor va fer un arranjament d'una cançò popular que ja li deien al segle XVIII 'antiga'. Esta, concretament: youtu.be/Pnsc14lpAbU?...

Pos no va la profe de flauta, que va despréd, i em diu... Què fan tocant Hotterre els teus alumnes? (Nota: Hoterre és un compositor francès del segle XVIII molt de nixe per als amants i intèrprets de música antiga)

@.el senyor que passava per davant:

L'entrevista és de l'any 1979, realitzada per Josep Palomero a Teresa 'Mateua' i Dolors de 'Pitarca' (la primera faltà el 1990 i al 2016 encara estava viva la segona).

Cuidem el nostre patrimoni musical; també l'oral, perq té joietes com esta.

Evidentment no tinc tota la info per a jutjar si ho estàn fent bé o malament, però el mal cos en el que me vaig de classe per pensar cóm serà la seua vida a casa amb els seus pares... això no m'ho lleva ningú.

Després m'ha dit nosequè d'un sistema de recompenses/càstics que m'ha possat els pèls de punta. 'Ho sabia; això és perq li he donat confiança' ha aplegat a dir.

Mentre comentava la situació, en tot el tacte que he pogut reuinr (m'aguera agradat dir-li que els primers dia aplegava a casa amb angoixa i ganes de plorar perq el seu fill no em deixava fer la classe, que treu el mòbil, que es tira per terra...), ell feia cara de que el seu equip perdia la lliga.

Ho dic perq hui ha vingut el pare de l'alumne que més la lia en classe. Ha vingut genuinament preocupat pel seu fill, he de dir. Venia en roba esportiva. Però no un xàndall o del quetxua; de la cara.