El mateix passa amb els matins bucòlics i pastorils amb la Suite núm.1 de Peer Gynt de Grieg o el primer moviment de la Simfonia núm.6 de Beethoven, l’aristocràcia anglesa amb Pompa i Circumstància d’Elgar o els vampirs i la Toccata i fuga en re menor de Bach.

l’Obertura de Guillem Tell de Rossini, La Marxa Radetzky de Johann Strauss, A la cova del rei de la muntanya de Grieg o La dança dels cavallers de Prokofiev entre d’altres que segur em deixo.

Yo estoy muerto por dentro así que, para mí, escuchar a Nick Cave es un poco como escuchar sunshine pop.

Això és cantonada amb Providència? 😓

Jo et recomano que no siguis gruyère

Oi? Hi ha altres veus, que mira.. en Krilín, entre el canvi de veu i la pròpia evolució, deixa de ser tan repelent. La de Mutenroshi, si fa o no fa, tira (malgrat que prefereixo la primera), però la d’en Goku.. uf! Aquella innocència beneita es perd completament.

Is she Joni Mitchell?