(2) Calla, que encara no m'he quedat prou a gust. A "tan bonic lloc" poden anar tots els "americanets amb capa" que salvaran el SEU món, perquè el nostre els importa una merda, mentre puguen treure'ns fins l'últim cèntim la resta tant se'ls en fot.

No explique moltes coses, però avui tinc ganes de fer-ho. Res, coses meves.
Per fi (feia Nys que ho volia fer) he fotut el camp de WhatsApp, l'últim bastió que em quedava abandonar de Meta. Ho he fet avisant família i amistats, amb elegància, quan per dins pensava: "Zuck", a prendre pel cul!

D'acord, no és el tema del dia, i a sobre ja sé que no té cap explicació (que jo puga donar per bona, almenys) però: per què talents com aquest han quedat sempre tant en segon plànol?
ca.wikipedia.org/wiki/Germain...

Avui he acabat un encàrrec ben especial: l'adaptació per a banda simfònica, veu i instruments tradicionals del company i amic Pau Chafer. Una obra que sota el títol Rapsòdia per al cant valencià recull, de manera sempre personal i exquisidament creativa, un seguit de cants tradicionals valencians.

Si us agrada això podem ser amics:
youtu.be/ApK3iv2Sfbc?...

Imagino que el meu pas per aquí serà tan fugaç i efímer com els que he fet per tantes altres XXSS... Temps al temps.
De moment tot el que sigui "tocar-li els ous" a Musk, Zuckerberg i companyia ja m'està bé.