Podeu llegir l’article aquí:
xavierarmengol.cat/pot-la-magia-n…
I trobar-ne d’altres al blog:
xavierarmengol.cat

El teatre no és només allò que passa a escena.
També és qui mira, quan mira, com ho fa.
Som part activa del batec.

A la ressenya al blog hi parlo de tot això.
Del Pròsper d’en Soler.
De la màgia suggerida.
I d’aquest "me" que, com a espectador, també forma part de l’equació escènica.

Hi ha obres que colpegen.
I n’hi ha que, tot i ser profundes, deixen un rastre més suau, més intern.
A vegades, allò que és potent no trasbalsa.
I allò que és mesurat, conté més del que commou.

És un espectacle de textures fines i fondàries subtils, d’una bellesa innegable, i d’una precisió gairebé hipnòtica.
Però vaig sortir amb una pregunta oberta:
👉 Em va emocionar?