Por fin había llegado al puerto. Estaba cansado, VESTIDO durante semanas con el mismo uniforme y con la vista acostumbrada a la oscuridad. Se despidió del capitán del SUBMARINO y encaró el paseo. No sabía donde estaba.
-Querés un JUGO?. Escuchó.
Definitivamente estaba a la otra punta del mundo

Lamentable que eixa senyora no haja donat explicacions en Les Corts...

Mítics. La de osties que s'han pegat contra els meus Power Rangers

Per això van a capear el temporal i esperar que passe els 2 anys. Són experts...

L'acabe de veure i li done un aprobat rascaet (estava molt condicionat per tot el que havia llegit). Ara bé, no dóna massa la sensació que Ridley està ja en modo prejubilat? Que mal me sap🤦‍♂️

Gent que ho ha perdut tot necessita, i necessitarà, eixos recursos. No tu, profitós, que vius en un tercer.

de donacions per ajudar als damnificats. Però als pobles hi ha ajuda de sobra, no sap que fer i eixos diners es queden en terra de ningú. Que cadascú s'apanye en Hacienda quan arribe l'hora de la veritat.

Han passat setmanes i flota en l'ambient una falta de respecte estranya..

l'Acadèmia. També esta E que viu en un àtic i li va passar a l'assegurança un portàtil i un mòbil nou, tot un repte de futur el fet de comprendre com la riuà afecta a les plantes superiors.

D'altre estil, però del mateix patró està A, streamer que ha aconseguit una bona quantitat de diners a través

perseguint el camionet que repartia el menjar, fent viatges amb el carro de la compra buit i la despensa plena. També ho patia C, militar, al que varen assignar a protegir un centre logístic amb tones de menjar (i on venia cada dia més material). Pensaria que això no li ho haurien ensenyat en

un caos digne d'una pel·lícula de Berlanga. Com va passar amb C, que volia unes vienes de pa i va acabar aconseguint un sac sencer en no menys de 15 barres. I davant això sel emportava a sa casa a la vista d'altra gent que també en volia i va acabar recriminant-li. O com passava amb Y i J que anaven

persones que després d'experimentar shock i supervivència, han despertat una sensació extrema d'avarícia.

També vull parlar del descontrol. Perquè si tot el món col·labora i envia el menjar que pot (galetes, llet, pasta, conserves) després és impossible gestionar un volum tan gran, i comença