L’any 1963, al Canadà, es va dur a terme un intens debat polític per crear una bandera que substituís la colonial. Un sector de canadencs que s'oposaven al canvi van esbossar propostes de broma destinades a fer perdre el temps al Comitè de la Bandera. Aquesta va ser una d'elles.

Així ha sigut la nostra visita a 'La Renaixença', ens han tractat molt bé i hem estat molt a gust malgrat els nervis. Una abraçada a l'equip!

Recordem que oferim el servei gratuït d'assessorament de creació i oficialització de banderes per a ajuntaments i entitats que vulguin.

Vam presentar unes propostes de l'Associació per la bandera del programa i vam fer una breu explicació de cadascuna. L'equip del programa va escollir la que més els va agradar.

Què us semblen? 🏴

Al cap i a la fi, la vexil·lologia no tracta de saber-se totes les banderes del món, sinó d'estudiar aquelles que ens semblin interessants segons el criteri de cadascú.

:)

Santa Eulàlia de Riuprimer, municipi català.

La teníem vista, la creu de santa Eulàlia i la faixa blanca ondada ens donaven una pista, però no ens ha vingut el nom al cap. Ens sap greu pels habitants d'aquesta magnífica població. Ara segur que no ens n'oblidarem mai.

Biruaca, un municipi de Veneçuela.

Aquí vam posar en pràctica un dels principis del disseny de banderes, la simplicitat. De lluny no vam identificar bé l'home a cavall de dins del triangle groc i erròniament vam pensar en alguna regió africana, potser pels colors. Errats de nou!

La Prefectura d'Okayama. Al programa ens donen el punt per error.

A primera vista vam saber que es tractava d'una prefectura japonesa, però vam dir Okinawa. Podem veure com la resta de prefectures comparteixen un estil de disseny molt característic.

Sobre el joc d'endevinar banderes que ens van proposar, hem de dir que vam fer un strikeout, zero de tres. Ens ensumàvem que ens preguntarien banderes i patíem per si eren complicades.

Vejam quines van ser les que ens van mostrar, a veure què en penseu:

Es van comentar per sobre algunes banderes municipals que son auto-descriptives:

L'Ametlla del Vallès, La Llagosta, Corbera de Llobregat...

No es van complicar massa aquests municipis.

Va sortir el tema de la mida de les banderes. No és comú saber que al món de les banderes hi ha diverses proporcions d'alçada per llargària. La més comuna és la proporció 2:3, seguida de la 1:2, però fins i tot hi ha estats que cerquen apropar-se a la proporció àuria.

Tot seguit ens van demanar exemples de banderes mal dissenyades. Fent una primera pensada se'ns van ocórrer les banderes regionals de Libèria. Doneu una ullada, perquè es mereixen un fil.

Quan ens van demanar exemples de banderes ben dissenyades, vam esmentar les que es solen dir: la del Japó i la d’Ucraïna. La primera, amb el sol naixent sobre fons blanc; la segona, amb el cel clar damunt un camp de blat.

Va sortir el tema sobre el bon disseny o el mal disseny d'una bandera. L'estatunidenc Ted Kaye ens parla de 5 consells per la creació d'una bona bandera.

De forma resumida: simplicitat, simbolisme, originalitat, sense inscripcions ni escuts i bona combinació de colors.

Hem d'aclarir que això no vol dir que l'origen de l'ús de les banderes sigui modern. De fet ens hem de remuntar a l'antic Egipte (~3200–3000 a. C.) per trobar els primers vexil·lòides (protobanderes) representats gràficament.

El primer tema tractat va ser el nom del nostre àmbit d'estudi. La paraula vexil·lologia te un origen més recent del que podríem pensar. És a l'any 1957 quan l'historiador Whitney Smith escull aquest terme derivat del llatí 'vexillum', com s'anomenaven els estendards romans.

Al municipi de Santa Margarida i els Monjos ens trobem també un drac. En aquest cas, la protagonista de la llegenda apareix al nom del poble, així que en sabem el motiu.

Els municipis de la Riera de Gaià i de Navès comparteixen patrona: Santa Margarida, vinculada a una llegenda segons la qual va ser devorada per un drac i es va salvar obrint-li la panxa amb una creu.

Es tracta del municipi de Seròs. En aquesta escena festiva podem veure la versió vertical que permet que el cavaller del mig aparegui ben orientat i no quedi girat.

Vexipunt positiu per Seròs! 🥇