Pulcra, delicada i entusiasta. Sí no és perfecta, s'hi acosta bastant.

Amollo això per aquí.

Escric des del privilegi de viure en un lloc on la gent que torna del tros de treballar s'assabenta que no hi ha llum, sense ni un semàfor a tota la comarca i sota una teulada plena de plaques solars.

Ara, amb tres trens diaris.

El darrer que s'ha dit sobre Irlanda és una autoparòdia realista basada en la visió d'uns joves de Belfast. Hi ha xarop de bastó per tothom.

Kneecap, feu lo favor.

Guaita la guilla.

Toc, toc.

2012.

Mentre el règim sirià es desmanega (una altra vegada), un record per Abdul Qader Saleh, qui morí a Alep fa onze anys. I a tants altres que tampoc hi són per veure-ho.

13 de juliol de 1978, la Policia espanyola arriba a Orereta. A la imatge, el saqueig d'una rellotgeria a plena llum del dia.

M'havia semblat llegir "Presó provisional per quatre responsables d'una multinacional que ordenà als repartidors seguir treballant durant la DANA".

He tingut una idea meravellosa que no me'n puc estar de compartir, encara que puguin robar-me-la: reconstruïr la torre.

❤️❤️❤️

Calienta, que sales.

Tres vegades han bombardejat Beirut des d'aquest avís. I a Tel-Aviv tot bé.

Hassan Nasral·là no pagarà pels crims de Hesbol·lah a Síria, sinó per ser un bocaxancles mediocre a qui ploraran com si hagués estat el gran màrtir.