“Segurament he tingut més fracassos que no pas èxits. I el que no sabia quan tenia la vostra edat era la quantitat de fracassos que tindria. […] Però sí, segur que fracassareu. No passa res. Us absolc per endavant”

“Va pensar que bonic devia ser […] emprendre el vol d’un lloc que t’havies acostumat a considerar casa teva, allunyar-te de la complexa i perillosa xarxa d’amics, amants, apartaments, trencar tots els lligams i llançar-te de ple a les impressionants novetats del que és inconegut”

El desig sempre guanya… 👇🏻❤️🏳️‍🌈

“Havia arribat a un punt que fins i tot era capaç d’entendre les ànsies de solitud d’Ismael: en un mateix, o dins els llibres, no hi ha contradiccions, ni requeriments, ni deures…”

“He perdut persones estimades anteriorment. He suportat la violència, la intolerància, he conegut la vergonya però també l’amor. I d’una manera o d’una altra, sempre sobrevisc”

“Em preparava sobretot llegint tants llibres com podia. Llegia a la nit, durant els àpats, llegia frenèticament tots els llibres que en Didier m’havia recomanat l’endemà de conèixer-nos i els altres els descobria gràcies a la mateixa lectura, cada lectura n’engrendrava una altra,

“Quant a mi -va dir el professor-, no tinc gaire facilitat per a l’estil grandiloqüent. Sempre m’ha semblat que val més llegir un bon llibre que escriure’n un de dolent, i he fet tantes lectures al llarg del temps que el meu cap és ple de ressons i de veus d’escriptors més bons.

“L’experiència de cada poble es conserva en la seva llengua. És la lava que brolla del volcà de la seva ànima. Per això, aprendre en profunditat una altra llengua és com fer un gran viatge cap a un altre concepte i una altra perspectiva del món i de la vida”

“Es moria i era qüestió d’hores. De minuts. De segons. No hi havia res a fer. No. No hi havia cap merda de cruïlla, ni cap merda de decisió a prendre. No. Ningú sabia exactament quant temps resistiria l’embat […] que li estava foradant els records i la tendresa i l’alegria […] Les ferides

“No va ser fins que no els vaig perdre a tots que les coses tal com eren o tal com no eren van deixar de tenir importància. Com solia dir l’Ida, «les millors històries són les històries reals», i la realitat, diguin el que diguin, és que nosaltres sempre vam ser una família,

“De seguida vaig fer miques les esperances i els somnis del pare. El problema ja es va diagnosticar quan encara tenia pocs mesos de vida. Sembla que vaig néixer així, ningú no n’ha entès mai l’origen,

“Llegim plegats. Un dia dus un llibre a la motxilla i em demanes si em fa res que te l’acabis perquè hi estàs enganxat. Jo procedeixo amb la meva lectura i ens descobrim còmodes i conformes en el silenci.

“Hi ha el silenci de quan un se sent exiliat del seu món imaginari i, després, hi ha el silenci de quan un té l’eternitat al davant i cap por d’equivocar-se. És el segon silenci, el seu. Ara no callen.

“La Sarah també té Thelma & Louise al cap quan accelera i promet a la seva amiga:
-Nosaltres, passi el que passi, no ens llançarem mai pel precipici.
Totes dues somriuen, commogudes, perquè caminen pel llindar del precipici;

#LGTBIQ+ 🏳️‍🌈🏳️‍⚧️💪🏻

A Menorca la gran majoria dels disponibles a Idealista són lloguers de temporada 😡👇🏻

“La filosofia,com la literatura o l’art, ens ajuda a resistir el corrent, ens ajuda a escapar de l’estupidesa, l’avorriment i la vulgaritat. La filosofia ens permet pensar de bell nou” @sembrallibres.bsky.social

“Els humans som animals que excel•lim en el noble art de crear problemes complexos. L’especisme n’és un i renunciar a l’explotació animal és la solució a la massacre injusta que en fem per terra, mar i aire. Un cop acreditat el sofriment a què sotmetem els animals sentents,

“La memòria és indòmita i la vida és feta de retalls que van i venen sense control. Recuperar el temps passat és endinsar-me en un terreny que canvia constantment. Hi ha records lluminosos, que m’ha agradat tenir sempre a la vista, com si fossin únics.