L'entorn es molt diferent, pero aquesta idea de començar pel trastejar, passar al fer més especìfic, compartir i reflexionar és comuna

M'encanta l'experiència. Està endreçada d'una manera que m'ha recordat el cicle del TMSR: pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC...

Fa uns anys parlava del tema amb una companya matematica que feia la tesi en el camp de mesura a psicologia. Preguntant-li sobre el tema de si les notes mesuraven alguna cosa o no, em va recomanar un text de teoria de mesura que estava molt be... i que he perdut 😰. No tindreu alguna recomanació?

Ostres, m'alegro molt! (apart de que em fa una muca de vergonyeta 🤭). A mi, em aquest tema, em sembla molt interessant la tasca que està fent la gent de sense notes:
sinnotas.es/que-es-sense...

Es fals, no hi ha cap enginyer@ darrera de la burocracia curriculars (si n'hi hagués algun, millor va tornant el tìtol).
Parteix d'un total desconeixement del que es en realitat l'enginyeria.
I estaria bé no fer servir el nom dels camps de coneixements per a desqualificar.

No estic gens d'acord en el darrer punt. Anomenar enginyeria curricular a la burocracia inutil i sense sentit que es fa servir en educació es incorrecte i un insult a un camp de coneixement com és l'enginyeria. Per què feu servir aquest terme?.

Totalment d'acord en que cal resoldre'l. Replantejar l'avaluació també és una palanca de canvi molt potent.
El primer punt es relativament facil.
El segon es l'elefant a l'habitació.
Afegiria que falta conèixer i aplicar millor els models alternatius d'avaluació (que existeixen).

M'encanta!! Reconec que afegiria el dibuix, no nomes el text, a la conversa. Però em sembla genial com a dinàmica.

Totalment d'acord. Ressitua el debat estèril sobre metodologies per a centrar-lo molt més en per què fas el que estàs fent. Vaig trobar el primer capítol en castellà aquí:
www.pent.org.ar/producciones...