Ruben
banner
surfzone.eurosky.social
Ruben
@surfzone.eurosky.social
En una altra vida era vegetarià, m'estic recuperant del trauma a base d'entrecots. Dono carbasses des de 2003. Traductor (per cert). Practico la ironia sovint.
Adeu, Sileta. De debò que et trobaré molt a faltar.
February 12, 2026 at 1:12 PM
Penseu que cada any pel seu sant convidava a tot el carrer a casa seva; aquell dia se sopava només llepolies: imagineu-vos tot de veïns compartint xocolata desfeta, tortells, braços de gitanos, melindros. I aquell dia manava ella: els pares no ens podien dir que paréssim de menjar!
February 12, 2026 at 1:12 PM
això ho va ben aprendre durant la postguerra, on van forjar uns vincles indisolubles amb els avis, i van passar gana i misèries junts. Els avis se'm van morir fa més de 30 anys, i crec que l'única persona que jo associava a aquella època era ella, sempre amb un somriure a la boca.
February 12, 2026 at 1:12 PM
o per ajudar-te amb qualsevol cosa (i també per malcriar-te amb un caramelet «i no ho diguis als pares»), o per donar les sobres i els ossos del dinar als gats del carrer, «que, pobrets, també tenen dret a menjar, que no hi ha res més trist que patir gana»;
February 12, 2026 at 1:12 PM
Tot això m'ha vingut al cap avui, dia en què s'ha mort una veïna que ens va cuidar com una àvia o una tieta, que l'estimava moltíssim, i ja no la veuré mai més. Teníem aquella relació tan de poble, d'anar a casa seva i notar que mai feies nosa, que sempre era allà per fer-te un petó o una abraçada,
February 12, 2026 at 1:12 PM
I ara he entès tota aquella fal·lera del pare per fer coses amb nosaltres: temps de qualitat, passar estones junts fent coses molt divertides. I sento que aquestes estones se li acaben: a vegades està com absent, s'ha fet gran, però és tossut i marrà com sempre. I ell, com no, no ho accepta.
February 12, 2026 at 1:12 PM
a la pista, que m'ho estava passant molt bé (i vosaltres, sou conscients quan sou feliços?). Ahir mateix aquesta mateixa filla va venir a casa a dinar, i vam estar jugant junts a videojocs, i vam tornar a riure a cor què vols. I m'ho vaig passar molt bé, moltíssim.
February 12, 2026 at 1:12 PM
Per què us foto aquesta tabarra? Doncs perquè aquest hivern vaig anar a patinar sobre gel amb la família, i vaig riure moltíssim patinant amb la filla del mig (18 anys). Tots dos a tota velocitat, esquivant gent que patinava a poc a poc; vaig ser molt feliç, i en vaig ser conscient, allà,
February 12, 2026 at 1:12 PM
Compartir la carretera, un bon dinar i petar la xerrada, això li dona vida. Amb gairebé 80 anys i no hi ha manera de fer-li entendre que si els pneumàtics només li duren 3000 km o si se li encenen els frens a les baixades, potser seria bona idea no fotre-li tant gas.
February 12, 2026 at 1:12 PM
però sobretot com reien de les animalades que arribaven a fer. La vida ha anat com ha anat i ara encara anem junts en moto, però de carretera. Encara li veig la il·lusió als ulls cada cop que surto amb ell i els seus amics del poble; la velocitat i el recompte de quilòmetres és el que menys compta.
February 12, 2026 at 1:12 PM
mirant vídeos i fotent-nos moltes garrotades. Moltíssimes. Recordo que ell estava meravellat per com havíem arribat a aprendre'n. I venia a les curses del club i a les intercomarcals Osona-Ripollès, a veure com els seus fills eren invencibles, com ho guanyaven tot,
February 12, 2026 at 1:12 PM
Segur que patia, perquè us dic de veritat que la sensació de control i de poder-ho fer tot de quan érem adolescents no coincidia amb la realitat. Després d'això, vam aprendre a fer surf de neu, tot autodidacta, sense rebre cap classe (a l'any 91 o 92 pocs monitors de snowboard hi havia per aquí),
February 12, 2026 at 1:12 PM
intentava seguir-nos però sempre l'havíem d'esperar; o li dèiem on s'havia de posar per veure'ns de ben a prop (a vegades potser una mica passa a prop). I estava orgullós de totes les bogeries que veia. I tornava a casa i li explicava a la mare tot allò.
February 12, 2026 at 1:12 PM
A veure qui volava més en els canvis de rasant de Font-Romeu. A veure qui es tocava el clatell amb l'esquí en un salt, o baixava per les escales del bar de Pas de la Casa. I aquella roca, es pot saltar, oi? Sempre al límit (i segurament una mica més enllà). Doncs ell venia, ens mirava,
February 12, 2026 at 1:12 PM
Quan fèiem esquí de competició també venia a veure'ns. A les curses potser no tant, però sí que li agradava moltíssim venir i esquiar amb nosaltres quan ens deixaven estona lliure. Imagineu-vos una colla de beneits d'entre 10 i 16 anys deixats anar per lliure en una muntanya: aquests érem nosaltres.
February 12, 2026 at 1:12 PM
i tinc records de fer combats amb ell a la platja, on amb 7 o 8 anys deixava que el tiréssim a terra amb alguna clau espectacular. Ens va ensenyar a anar en moto de marxes amb 4 anys per poder anar junts al bosc (i ell anar a pas de carro, clar).
February 12, 2026 at 1:12 PM
Serveix per gestionar comptes a xarxes socials, però a Europa. Les nostres normes, la nostra privacitat. Les dades es queden a Europa, etc. Es pot migrar el compte bsky cap a eurosky sense perdre res (tot un miracle). Jo em vaig registrar el 17 de desembre i avui se m'ha activat!
www.eurosky.tech
eurosky
www.eurosky.tech
February 12, 2026 at 12:48 PM
Vaig fer la sol·licitud el 17 de desembre. Ahir em va arribar el correu d'«ho tenim gairebé a punt», i ara fa una estona m'ha arribat el correu de migració.
February 12, 2026 at 12:45 PM
Jo he pogut estendre roba tot mirant l'hoquèi gel olímpic. Un partidàs, França-Suïssa...
February 12, 2026 at 12:02 PM
Veus, aquest no és gens bo. Mai ho ha estat, de bo.
February 12, 2026 at 10:50 AM