Ahir em van dir "Claro, como eres tan seria". No ho van dir amb mala intenció, però em va fer mal.

És difícil tenir 51 anys i sentir-se sola. No parlo de no tenir parella, sinó de no tenir ningú realment a prop. La relació amb la família és freda, insatisfactòria. Els amics, simplement, no hi són.

De vegades m'envaeix un sentiment de solitud i incomprensió, del no res.

Avui he vist un vídeo on m’ensenyaven a fer-me un maquillatge de "bona cara" i natural. Bé, ella ha dit "pintar-te", i he pensat: calla, si a mi que no m’agrada anar maquillada com una porta, això em va de conya. 1/2

Bueno, doncs resulta que en la empresa que jo treballo fan tota la publicitat en castellà i em fot, que vols que et digui.

Tenia aquest compte oblidat, però crec que és el lloc ideal per dir tot el que penso sense haver d'aguantar els coneguts.. he he

Esdeveniment a Barcelona completament castellanitzat, fins i tot escrivint "Catalunya" amb "ñ". Una autèntica vergonya. Ens estem perdent com a país.