Vaig tindre ganes de comentar tot açò en aquell reel, però no he aconseguit tornar a trobar-lo.

Vosaltres quina experiència teniu? Viviu el gimnàs com un entorn hostil o un lloc on entrenar, desconnectar i dedicar-te un temps a tu mateix?

Tampoc tinc la sensació que la gent estiga observant els altres de manera constant, desafiant o competitiva.

De fet, quan he necessitat ajuda per qualsevol cosa, la majoria de vegades me l’han oferida sense problema.

És cert que moltes vegades algú s’acosta a preguntar-te quantes sèries et queden (jo mateix ho faig!), però això no sempre és per atossigar-te o pressionar-te a acabar ràpid. De vegades, simplement volen saber si es pot compartir la màquina, i no passa res.

És cert que moltes vegades algú s’acosta a preguntar-te quantes sèries et queden (jo mateix ho faig!), però això no sempre és per atossigar-te o pressionar-te a acabar ràpid. De vegades, simplement volen saber si es pot compartir la màquina, i no passa res.

Tot i que no negue que hi haja casos particulars o situacions que tots hem vist, no compartisc esta visió generalitzada.

Allí, deia, que tot és harmonia i encens de vainilla.

He pensat el mateix 😂