Mientras tanto, remamos en dirección opuesta. Educación basada en la evidencia.

La idea és que tots els centres educatius estimulin l'aprenentatge, també de l'equip docent. Però sí, jo també em sento afortunat.

És un projecte educatiu col·lectiu. No fem assignatura d'ètica, de fet, no treballem per "assignatures". El que sí que fem són visites de formació. Per si t'interessa: agora.xtec.cat/ielesvinyes/...

No és una idea meva, és un projecte educatiu col·lectiu: posar la creació al centre del quefer quotidià. En tot cas, gràcies :).

Em fan riure les teves vinyetes. Gràcies!

Jo més.

Gràcies Elena, :).
Mira n'estic preparant un altre.

Que no et destrempi el quefer d'un professor que aprèn, :). Em trobo en situacions com aquesta infinitud de vegades. Quasi mai passa el que espero, per això el feedback és clau (avaluació formadora docent :)). Sovint els pregunto i ells m'orienten. En funció de la diagnosi, solc saber com procedir.

I si decidim no ser-ho, quin és el cost personal? En efecte, cal una redefinició del que significa ser docent. Darrere un docent aplicador, hi ha un equip directiu aplicador, i darrere unes polítiques aplicadores. Mentre els docents no puguem ser models, els estudiants seguiran sent mers aplicadors.

Gràcies Lluís per aquest fil. Quina impotència aquesta curiosa combinació entre ignorància i superioritat intel·lectual.

Estabilització laboral, desestabilitzar educativa. És un maremoto, la calma després de la destrucció total.