Caes...
parece que no,
pero estás cayendo.

Esperando
tocar suelo,
para poderte levantar.

Pero...
sigues cayendo.

Sólo me queda,
abrir las alas
y volar
aunque aún no sepa.

Y probar
o aprender a la fuerza.

Amb tu,
company de vida,
junt tu, 🦈,
tot escodrinyaria.

Tots els mons,
tots el racons,
per tú, mon cor,
exploraria.

Tant m'és, 🐠,
el que afirmi la gent.
Amb tu tinc fe,
només manca ser valents.

Tanmateix la por
m'hagi guanyat aquest cop.

T'estim!

Anyorança...

Del teu calor,
de la teva mirada,
del teu somriure.

Del calor dels teus braços amb la teva abraçada.

De la llum i sinceritat del blau i candor de la teva mirada.

Del consol, alegria i complicitat del teu somriure.

Ella tiene miedo.
A que le hagan daño.
A que alguien
entre en su corazón y salga dando un portazo.
Ella tiene miedo,
de sí misma,
a dejarse llevar,
y que toda la luz
que ahora ve se convierta en penumbra, para terminar en oscuridad.
Ella tiene miedo...
Pero... si lo piensas.
¿Quién no lo tiene?

Dios! Dame paciencia!
Que como me des fuerza...

Expecta el meu cos
els vostres llavis, amor
baixant pel meu pit,
fent-me perdre el sentit
omplint el meu cor,
desitjant, al fi
la extenuada mort.

Abraçades,
que consolen l'ànima.
Besades,
que reconstrueixen
el cor.
Mirades,
que reviuen l'esperança.
Carícies,
que et tornen
fer creure en l'amor.

Estel,
perdut.
Per la gent,
desconegut.
Somia,
la trobada ansiada,
d'una vida que crida,
per un estel com tu,
ser estimada.

Extasiada
d'aquest amor,
que m'omple
i em retorna el món
que abans recordava...
i era de colors.

Embriagada
d'aquesta passió,
que em desfà
i em reconstrueix,
que del fons,
adormit... reneix.

Cluca els ulls
ja?

Obre els llavis!
Vaig a besar-te,
Tu... besa'm!
Com només tu
saps fer.
Continuu
cap el teu pit.
Acariciant,
besant,
llepant,
succionant
tot al meu pas.
Mmmmm,
segueixo baixant
Et sento
Ferm,
palpitant,
candent.
I tu a mi
em sents?
Ja ho està
banyat,
amparant,
esperant
Vens?!

Anhelant...
la teva besada
de bon dia,
Estimat!

Enyorança... tanta
que la meva
alegria, minva
amb la teva mancança.

Ja ha arribat...
Ja es percep...
Hivern...
fred, vent,
en breu Nadal.

Encara sort,
estel!
Ardent...
Que desprens,
la teva escalfor.

Recordando,
caricias y besos.
Anhelos ardientes, silenciosos.

Tu cuerpo,
terso,
estremecido.
El mío,
húmedo,
temblando.

Quiero sentirte,
nuevamente,
repetidamente...

Mmmmm!
Por favor... no pares.

Quitémonos la ropa...
¿A que se siente bien?
Recórreme despacio,
por toda la piel...
Y bésame,
y bésame...
Comámonos a besos.
Ven, devórame...
Amémonos despacio y luego quédate.

¿Para qué jurar y prometer
algo que no está en nuestro poder?
Yo no sé lo que es eterno, no me pidas algo que es del tiempo...
Yo no sé mañana...
Si estaremos juntos.
Yo no sé si soy para ti,
o si serás para mí.
Si lleguemos amarnos
o a odiarnos.
Yo no sé mañana...
Quién va estar aquí...

I un dia trobaré
un lloc...
Un espai on, realment,
pugui ser jo.

Un paratge,
on ningú
s'amagarà,
perquè ningú
busca fer mal.

Sembla idíl·lic,
veritat?
Allà seré feliç...

Allà t'esperaré,
sé que em trobaràs,
perque duus massa
temps buscant-me...
I jo massa temps, somiant-te.

Caminant,
perduda
dins un sembrat,
fred i emboirat...

Navegant,
buscant
la teva llum,
com si fos a la mar.

Flotant,
voleiant
enmig de niguls,
com Ícar,
cap a l'astre estel.lar.

Com ell,
em cremo...
Per poder arribar,
fins a tú,
estel, estimat.

Companatge,
sota terra
sepultat...
dins la sorra,
oblidat.

Batega,
acabat,
extenuat,
extingin-se...
però viu.

Cos
immòbil,
gairebé inert...
aixeca't!

Cor,
lluita per viure!
Però aquest cop...
fes-ho per tu.

-¡Cuánto estrés por dios!
-Seis.