¿Toys’r’us?
Pónganme 1000.

¿Mesas de autopsias venden también?

No sé com he acabat fent aquesta fumada de minifil, entre “columpiada” i frikisme.
Tot per dir que, en algun racó del Més Enllà, Margalida d’Àustria o maleeix a Letizia dient “jo vaig fer-ho primer”, o bé està feliç de que 500 anys després, també en això, les elits espanyoles no hagin canviat tant.

En el retrat de la duquesa d’Alba, de Goya observam també una postura més relaxada (però no del tot natural), probablement en línia amb l’esperit d’aquest casticisme.
I en els colors, altre cop el negre castellà amb detalls cridaners com el vermell… que també ja Velázquez havia representat.

Més endavant, França agafa el relleu i modifica substancialment els estàndards estètics que seran contestats a Espanya a partir de finals del segle XVIII amb el casticisme (“majismo”) que també enlluernarà a Balenciaga a través de les pintures d’un altra gran mestre, Goya.

Leibovitz sembla compartir també amb els mestres d’aquesta època no només la predilecció pel retrat en ambients palatins, també l’aire lúgubre i encorsetat, gairebé irrespirable de les sales de palau i l’entorn de la cort.

Durant el Segle d’Or castellà, amb l’hegemonia dels Àustries sobre mig món, s’exporta el negre típic de l’aristocràcia castellana com a símbol de l’elegància i caràcter regi.
Fet que quedà immortalitzat per Velázquez i altres pintors del seu entorn com per exemple el seu gendre, Martínez del Mazo.

Pues haber “disimulado” más y mejor, no, Elisa?
Que ahí abrimos otro melón… independientemente de si estás o no en el armario… la necesidad de mostrar una masculinidad tóxica y a la vieja usanza.
Es decir: tránsfoba, homófoba, “plumófoba” y hasta machista!