Avui, anant pel món amb la guitarra a coll, m’ha tornat a passar.
- Senyor: Ah, toques la guitarra?
- Jo: Sí.
- Ell: Però clàssica o elèctrica?
- Jo: Elèctrica.
- Ell: Però és un baix?
- Jo: NO. Una guitarra!
BONUS TRACK
- Ell: I que fas, més pop o rock?
- Jo (ja sortint de l’ascensor): PUNK 🤟🏽

El Museu Marès, sempre idoni escenari per al Barcelona Poesia. Aquí l’espectacle “Amors sense casa”, un recital de poesia queer basat en l’antologia de Sebastià Portell que de títol marçalià 💫

Després de 10 correus “d’algú” per agendar una reunió on em presentarà uns serveis increïbles, li responc, en català, explicant-li que en aquests moments no ho necessito. Contesta que encara no parla català, però que podem practicar euskera 😵 Inicio un intercanvi lingüístic amb un bot?

Finalment, amb l’@evapuigvi vam brindar amb garnatxa peluda del Montsant gràcies a Vinyes Doménech. Una ovació per l’equip que fa possible ‘El Món que torna’!

I vam imaginar la bellesa de formar part d’una colla de gent que pela suro amb Michel Curel 🪓

Amb Joan Poca, vam descobrir la meravellosa Casa Bosc, una vivenda al mig del Montseny feta exclusivament de fusta i rajola. I la rajola cartabó 🫶

Ahir vam celebrar la publicació del número de la revista ‘Arrels’ dedicat a la FUSTA. Va ser esperançador. Vam somniar una mica amb la possibilitat d’un món alternatiu on la fusta és matèria primera amb Vicente Guallart.

He llegit ‘Si Lenin aixequés el cap’ d’Albert Botran. Defuig la temptació de dibuixar Lenin des del bonisme i destria el gra de la palla amb sentit crític i il•luminant les idees que poden ser-nos útils i realistes des de l’avui. Inspira en la revolució quotidiana. Llegiu-lo!