El que va passar demostra que els polítics, com els amics, es fotografien en la festa i es retraten en l'adversitat. Eixe dia es van retratar.

El 29-O la tragèdia va esguitar la conciència del poble valencià. I la cara d'aquells que no tenen conciència, que només tenen cara. #reflexions

I a les 19,10 hores! la vicepresidenta Camarero i el conseller Martínez Mus lliuraven premis al Palau. I Mazón digeria la ventresca i el vi. Malgrat que des del matí la Ribera s'inundava i el Magre es va desbordar a Utiel, Mazón va comparéixer una volta en 14 hores tràgiques. 229 morts.

Per això, mentre el nostre país s'ofegava, amb alerta roja d'Aemet des de les 7,31 h, la vida en el Palau no va canviar. Un ple del Consell on nomenen director gral d'Emergències Vicente Huet (expert en bous), un acte de turisme i Aenor, un sobre un pla de salut digital, una reunió... I un dinarot!

BBVA ha volgut apurar tant el preu i esperar la segona OPA que no ha arribat al 30%. I no hi haurà segona. No cal ser Warren Buffet per a descobrir el timo de l'estampeta. S'ha complit allò que deia Alfonso Escámez, del Banc Central. "En banca lo que no son cuentas son cuentos".

Però Sabadell va vendre la filial britànica TSB al Santander (no és casualitat) per 3.100 milions d'euros i va prometre dividendo de 0,50 x acció. Huit voltes els 0,30 extra de dividendo que donarà BBVA. Qui apelava a la filosofía com a raó per a acceptar era Carlos Torres (BBVA).

Resulta que un banc oferix intercanvi d'accions 5,54 x 1 i 70 cèntims (amb penalització fiscal). Fas la suma i a l'accionista del Sabadell li ix més a compte vendre en el mercat. Després millora a 4,8376 x 1 sense efectiu. I la prima, segons cotització, estava al voltant del 3%.

El llibre de Pitarch està estructurat en capítols per hores. Un encert. El cronograma alça acta notarial, de forma coherent, sobre el despropòsit de la gestió de l'emergència. És un raig de llum entre tanta fake new llançada des del Consell per a enfangar la seua responsabilitat.

No cabia més gent a l'auditori municipal, com no cap més dignitat que la que tenen les associacions de víctimes, representades en l'acte a través de Mariló Gradolí i Rosa Álvarez.

Tots tres ajuden a mantindre viva la memòria, necessària per a este llarg camí de reconstrucció i reparació que s'ha de recórrer en el jutjat i en la societat. Dijous passat vaig tindre el privilegi de presentar el llibre de Pitarch a Cullera.

Aprofite per recomanar-vos els tres llibres que per ara s'han publicat sobre la dana: 'Els morts de Mazón', d'Esperança Camps; 'Les cicatrius de València', de Víctor Maceda i '29-O Les hores del caos', de Sergi Pitarch.

Carlos Mazón i la seua banda del Palau (els seus amigatxos José M. Cuenca, Santiago Lumbreras i cia) tocaven el violí com si foren l'orquestra del Titànic mentre el nostre país s'afonava i s'ofegava. El problema és que Mazón no ho sap però no és músic, és el capità del barco.

Moltes gràcies per la part que em toca!!

Gràcies alcalde. Allí estarem!!

Gràcies Esperança.

Gràcies!

Moltes gràcies Javier!

Moltes gràcies Joanmi per les teues paraules. Un abraç!

Gràcies benvolguda germana. Deixat d'històries, ací tots sabem qui és la millor periodista, la més constant i millor persona. Quina sort que sigues amiga meua!!

Gràcies!!