Jo a la Biblioteca fent feina 👌🏼

L'Espanya fraternal sempre a tope...

La meva parella romàntica preferida del 2024:

Novel·la marieta 3:
"Confessions d'una màscara" de Mishima, 1949, té valor ja només per l'espai temporal i geogràfic que ens separa del present. I tot i així, és ben actual.
A mesura que he anat llegint novel·les de marietes, hi ha una cosa de la que m'he convençut encara més: som un col·lectiu,...

Aquest Espinosa tampoc?

Novela marieta 2:
L'autobiografia de l'Arenas és magnífica. Retrata perfectament el que significava ser gai a la Cuba precastrista i castrista. Des de la idealtizació d'una infantesa debastadora fins la brutal persecució dels homosexuals en el règim de paranoia postrevolucionària.
Abordar-lo sense

Novela de marietes:
El primer que llegí va ser "Els homes i els dies", 2017, de Vilaseca. És un dietari en què l'autor transmet totes les seves vivències i preocupacions. S'hi toquen temes molt presents: la por, la soledat, l'abandó, la vida gai, el sexe, viure lluny de casa...
Va de 1987 a 2009.

Jo vaig anar un any amb bastó i estirant-me a terra cada cop que se'm feia impossible caminar pel dolor, al mig del carrer. A mi "se'm va acabar el contracte" 15 dies després de la baixa, però la mútua de l'empresa em va haver de pagar la baixa. Prou graciós.

Quina meravella 😍

Jo només obeeixo la màquina