M’hagués agradat. Eren bingueres?

Haha. Doncs no dec haver coincidit mai amb l’amo.

El nostre Silicon Valley, però de galets.

:___) Jo acabo de comprovar que pots anar de Pastes Sanmartí (Caldes de Montbui) a Pastes Pedragosa (Sta. Perpètua de Mogoda) en poc més d'un quart d'hora.

Bueno, mentre estan fent aquestes experiències vitals enriquidores no estan reclutant nens africans per fer-se fotos de mira-que-contents-amb-lo-poc-que-tenen-al-final-la felicitat-no-és-per-lo-que-tens-sinó-per-lo-que-ets.

Va ser davant d'un paquet de pasta seca de Caldes 'Sanmartí' (fideuers des de 1700) que vaig decidir anar a l'oculista. Porto ulleres des d'aleshores. Porto ulleres gràcies a Pastes Sanmartí.

Hahaha!

Son dues espècies molt diferents, no?

Segurament. Tanmateix estaria bé, a tall de curiositat, fer un estudi (no sé exactament com) que mirés a veure si hi ha una correlació guapa entre ser aventurer i tenir la vida resolta perquè tal. Des de Marco Polo a Álvaro de Marichalar salvant del distàncies abismals.

“Al loro! Que alguns diuen que son uns pijos y no lo son!”

Sí a tot.

És un tros de cançó. Amb el seu puntet melancòlic de “Veníem a menjar-nos el món (o no gaire, no ho sé), i, al final, doncs resulta que no”. És com aquells contes curts que ve de gust tornar a rellegir de tant en tant perquè sempre sonen nous i estranyament gratificants.

Haha! Coses de l'etimologia i de l'evolució dels sons en cada llengua. En cat la combinació 'ix' o 'x' sol evolucionar cap al so 'sh' i quan la 'x' es troba després d'una consonant ('f') o en paraules d'origen culte es pronuncia com 'ks'. (Però no en tinc ni puta idea. Ho he mirat a Perplexity)

Manuel Delgado amb una capsa de trons, pepes i superbarrines Ragnarök.

Sí, ja saps que no ho deia per tu. Però sí que és veritat que entre la catalanor (sigui lo que sigui ‘la catalanor’) podríem trobar fans de Mujica que també son defensors a ultrança dels contenidors.