Escucha este episodio de VIDEOJUEGOS DESDE LA SUBBÉTICA gratis en iVoox. Fidelización digital. ¿Ha terminado la guerra de consolas? ¿Cómo competirán las grandes compañías por nuestro tiempo y nuestro ...

Supergiant Games, 2025. Switch, Roguelite. És curiós com ha anat evolucionant l'escena independent. Ha existit sempre, però a finals dels 2000 va viure un boom que la va colocar al centre de la conversa. En aquell moment hi havia la sensació de que en els jocs de gran pressupost s'estava deixant d'arriscar, i la popularització de Steam i les botigues digitals de Playstation 3 i Xbox 360 va permetre l'accés del gran mercat a una sèrie de jocs de pressupostos més petits, fets per equips molt més reduïts i amb unes ambicions de cara al mercat molt més contingudes.

Aslak Karlsen Hauglid, 2023. Steam, Aventura narrativa de terror. M'agraden els jocs que a través d'una mecànica t'expliquen una història. Arctic Eggs (2024), potser l'exemple més marcià, t'explicava una moguda distòpica i existencial mentre fregies ous i altres coses a una paella. En aquests casos, com que només hi ha una mecànica, aquesta acostuma a estar prou desenvolupada com perquè pugui tenir-te entretingut durant una bona estona.

NeoBards Entertaintment, 2025. Xbox Series X, Terror. Konami va ser una de les grans empreses del món dels videojocs durant els anys 80, 90 i 2000. Metal Gear, Castlevania, Contra, Gradius, Frogger, Suikoden, Tokimeki Memorial, Pro Evolution Soccer, Silent Hill, i molts més que m'estic deixant. Konami era sinònim de qualitat, fos el gènere que fos. Però a finals dels 2000 i principis dels 2010, la indústria japonesa en el seu conjunt va patir una petita crisi que va provocar una pèrdua de qualitat en els seus jocs, i Konami va ser una de les més afectades.

Incrementalist, 2025. Steam. Joc incremental, Bullet hell. Vaig jugar més del que m'agrada admetre al Cookie Clicker, i és que m'encanta veure numerets créixer. És una sensació que suposo que connecta amb el meu cervell reptilià i automàticament em fa sentir bé. I llavors, no puc parar. No sóc únic, en aquest sentit, perquè últimament estan proliferant aquests jocs incrementals, com el mateix Cookie Clicker o el Vampire Survivors (penso també en el Megabonk, que és com un Vampire Survivors en 3D que ho està petant ara i del que espero mantenir-me allunyat per la meva salut), i és que saben tocar una sèrie de tecles que si et deixes portar per la dopamina, et tenen retingut durant mesos, com un vampir que s'alimenta de tu fins que només queda pell i os.

Sandfall Interactive, 2025. Xbox Series X, JRPG Clair Obscur és un dels candidats a ser el millor joc del 2025, i ho entenc. Tant per valors de producció, com per gènere, com per estil visual entra dins dels paràmetres del que s'acostuma a premiar quan, arribat el mes de desembre, la crítica, sobretot la dels Game Awards del Geoff Keighley, s'asseu a decidir quin joc es mereix el guardó.

Enterbrain/Kadokawa Shoten, 2009/2014. Playstation Vita, Simulador de cites. Em veig en la necessitat de donar context. No tant pel tipus de joc en sí, tot i que una mica, sino perquè no és un gènere del que hagi escrit mai. De fet, és el primer simulador de cites que he jugat. Fa anys que segueixo al periodista de videojocs/desenvolupador/traductor/home orquestra Tim Rogers, des que estava a Kotaku fins que es va muntar el seu propi canal de Youtube.

Poti Poti Studio, 2025. Steam, Puzzles El debut de Poti Poti Studio dubto que pogués haver estat millor. Bé, sempre pot ser millor, però tenint en compte que ha tingut força ressò en l'escena independent nacional i internacional i que acumula més de dues mil ressenyes a Steam, sent aquestes "extremadament positives", jo crec que podem parlar d'un èxit. Un èxit merescut, perquè és un joc que si l'hagués de resumir en una sola paraula, diria que és intel·ligent.

I would happily publish this statement in a UK newspaper – but that would now be illegal