Al final, aquests llibres o els agafen a les biblioteques, que no tenen cap motiu per no tenir aquests llibres o els compren els pares que han de saber que compren. A mi el que em sembla es que el que molesta es que els nens no llegeixin el que alguns stakeholders els hi agradaria.

Com sempre, el problema és d’educació. Pero no d’educació de l’escola. D’educació dels pares, que sovint negligeixen la seva responsabilitat. Si no vols assumir aquesta responsabilitat, NINGÚ t’obliga a ser pare i l’escola NO l’ha d’assumir per tu.

5é i 6é de primaria son alumnes de 10-12 anys. Penseu fredament en qué feieu vosaltres amb aquestes edats, especialment cap els 12 i no sigueu cínics. A mí el que em fotía es que em tractessin amb condescendencia i que no em donessin vot de confiança.

Gràcies! No et colis! I fins l’any que ve!

Però eh! Que el seu servei d’informació va fer hores extres aquell dia. Un servei de 8 a 20 que et deixa sense informació fora d’aquest horari i que només està a la xarxa social comprada pel nazi de Musk. Un servei que hauria de funcionar mentre hi hagués servei, que hauria de ser SEMPRE.

I mestrestant, cauen quatre gotes (perque desenganyeu-vos, son quatre gotes pel que hauria de ploure) i aquesta gent se li monta aquest espectacle, et deixen més penjat que un pernil i el dia següent tenen les estacions com si fos la tierra media, hobbits inclosos.

En l’apartat de coses que NINGÚ ha demanat pero la TMB fa, han obert una botiga de marchandising. Perque si una cosa necessita el transport públic és merchandising. I a Sagrada Familia perque, es clar, a Collblanc, a Gorg o a Fondo no vendrien una escombra.

Per promoure el transport public res millor que apugin el preu, especialment per ús puntuals i per recorreguts curts (la majoria) i que facin de Barcelona un paradís de les obres i la congestió automobilistica. Monopoli? On? És públic!

Aquí por lo que sea, no se quejó.