"Era la primera vegada que resava en 40 anys, però les seves paraules eren menys una petició que un anhel semisupersticiós de que, d'aguna manera, per la pura força de necessitat, la seva voluntat pogués fer existir aquella barraca"

" ... tot i que soc jo qui viu la meva vida, el que hi passa es decideix en un altre lloc que no té res a veure amb mi.[...] Visc segons el meu lliure albir, però en realitat no puc triar cap de les coses importants que em passen [...] i el fet de quedar-me embarassada en deu ser una..."

"Aquest dic aguantarà fins que *glu,glu,glu* i arrasarà el poble i *glu,glu,glu*"

"El comanador del quadre de Tomohiko Amada estava assegut al sofà del saló de la casa i em mirava directament als ulls. Era un home d'escassa alçada que vestia la mateixa roba i lluïa la mateixa expressió que en el quadre, com si hagués saltat directament des d'allí".

M'ha agradat però molt dur. Racisme, esclavitud violència.

"Jo sóc la força que us arrenca les entranyes; jo,jo,jo l'odi que us torç el braç: jo, jo jo, la fúria que us acaba de ficar una bala al costat. Sóc jo la que causo aquest dolor, no tu. Sóc jo la que t'ho estic fent a tu, no ets tu.
1/2

[Kozuki] quan et vas morir et vas endur part de mi al món dels morts, i ara la Naoko s'hi ha endut un altre bocí. A vegades em sento com el conservador d'un museu: un museu buit i enorme que només visito jo i que vigilo només per a mi...