Tot i que Kasper no manipula directament Katrine, ella sospita cada vegada més que, volgudament o no, servia com a una eina del govern. Juul influia com a atenuador de temes polèmics. I com a font informal de contra-informació. Això dinamita la confiança en la relació fins arribar a la ruptura.

FI.

Un cap de gabinet pot estimar qui vulga, però sembla que la periodista que informa del poder no. I si és dona, l'exigència hi pesa més. Hi ha una doble asimetria estructural. Primer, la credibilitat periodística és fràgil; el poder polític, no tant. Segon, la dona és jutjada; l'home, no tant. (9/10)

Per al govern, la relació no té conseqüències. No hi ha il·legalitat, només un risc d'imatge que considera com a controlat. Però Kasper rep pressió, tant per part de Katrine com de Birgitte Nyborg. Perquè ell se’n beneficia d'un sistema que castiga la periodista dona, no l’estratega home. (6/10)

Al cap de gabinet de la premier Nyborg no li passa res, perquè la cadena no va fer públic els motius de relegar Fønsmark. És així de cru, Juul no pateix cap conseqüència, ni traslladat ni relegat. Perquè ni forma part del mitjà, ni el seu treball exigeix basar-se en la neutralitat partidista. (5/10)

Al capdavall, cal tenir en compte que Fønsmark cobria especialment l'actualitat política i, per tant, no era prou demostrar la independència periodística treballant el contingut amb rigor. El risc de no semblar independent pot fer malbé la feina que la precedeix. I què li passa a Kasper Juul? (4/10)

Al final, la direcció dels informatius decideixen retirar temporalment a Fønsmark de la presentació d’informatius, que queda relegada a altres tasques periodístiques secundàries. És una decisió que ella viu com una esquerda dolorosa entre la vida personal i la vocació professional. (3/.)

Arran de la relació sentimental entre Fønsmark i Juul, hi ha un dur debat intern sobre ètica periodística. No es tracta només de si Fønsmark hauria manipulat o no el contingut informatiu. En realitat no ho fa, però hi pesa molt quina és la percepció pública i de la confiança de l’audiència. (2/10)

La direcció de la cadena considera que la relació compromet la independència periodística. Katrine és la principal cara del telenotícies i Juul està implicat directament en l’estratègia política del govern. Resulta que la frontera entre informació i opinió (del poder polític) s'esvaeix. (2/10)

I sí, m'he trobat docents que deien ben bafaners que si venia un sol alumne, farien classe. Ni cas. Despré enviàvem els piquets com si estigueren a classe fent preguntes sobre el tema de la vaga. Per exemple, en matemàtiques: "Quantes bombes de Hiroshima equival de mitjana la destrucció de Gaza?".

Per quina raó utilitzes Perplexity?

Más bien fue el proceso de desconstrucción decolonial de los propios hawaianos los que dejaron claro algo que siempre sabían entre ellos, pero que ningún blanco de origen europeo le dieron voz ni credibilidad. El legado de Kamehameha sigue vivo.

Aposte que podria haver sigut de l'entorn de Camps.

És igual que la ultradreta sume. La democràcia no va amb ells.