HOMENATGE A MARTIN PARR
Ha mort Martin Parr, un dels fotògrafs més influents del s. XX-XXI i historiador dels fotollibres.
Deia que creava ficció a partir de la realitat. Al s. XIX aquest concepte era impossible perquè creaven realitat a partir de ficció.
HOMENATGE A MARTIN PARR
Ha mort Martin Parr, un dels fotògrafs més influents del s. XX-XXI i historiador dels fotollibres.
Deia que creava ficció a partir de la realitat. Al s. XIX aquest concepte era impossible perquè creaven realitat a partir de ficció.
Avui, per atzar m'he posat aquesta samarreta d'Espurnes Barroques
Fa temps vaig comprar aquest túmul, atribuïble a PP. Moles, enganxat a una cartolina i després vaig comprar el seu llibre
La @taller-bblasi.bsky.social els va tonar a unir
Avui, per atzar m'he posat aquesta samarreta d'Espurnes Barroques
Fa temps vaig comprar aquest túmul, atribuïble a PP. Moles, enganxat a una cartolina i després vaig comprar el seu llibre
La @taller-bblasi.bsky.social els va tonar a unir
El passat dilluns va fer 144 anys que la goleta Venus va naufragar a Alto Vila, entre Curaçao i el seu destí, Nova York.
En arribar a NY van retratar-se espellofats i van anotar el nom dels nàufrags, catalans i afroamericans.
(CALM. J.F. Nova York, 1881)
El passat dilluns va fer 144 anys que la goleta Venus va naufragar a Alto Vila, entre Curaçao i el seu destí, Nova York.
En arribar a NY van retratar-se espellofats i van anotar el nom dels nàufrags, catalans i afroamericans.
(CALM. J.F. Nova York, 1881)
L'obsessió barroca per la "vera effigies" se superà amb la fotografia.
Quan el fill del Dr. Pere Felip Monlau el 1858 l'obsequià amb un llibre amb els mèrits acadèmics hi posà una litografia.
Sis anys després, en la reedició de 1864 hi posà la foto
Idealització vs. realitat.
L'obsessió barroca per la "vera effigies" se superà amb la fotografia.
Quan el fill del Dr. Pere Felip Monlau el 1858 l'obsequià amb un llibre amb els mèrits acadèmics hi posà una litografia.
Sis anys després, en la reedició de 1864 hi posà la foto
Idealització vs. realitat.
En una casa nova, per Joan Maragall
Ciutat : revista mensual: Any 1, núm. 12 (des. 1910)
Biblioteca de Catalunya
En una casa nova, per Joan Maragall
Ciutat : revista mensual: Any 1, núm. 12 (des. 1910)
Biblioteca de Catalunya
Hola, jo si the trovat😉
Hola, jo si the trovat😉
Ni oblit ni perdo.
Ni oblit ni perdo.
m'omple de llum
Bon dia 😘
m'omple de llum
Bon dia 😘
1/7
El Museu d'Història de Catalunya ha inaugurat una exposició, entorn el poble gitano a Catalunya.
Com a comunitat no tingueren accés a la fotografia, i per això són importants aquestes primeres imatges de gitanos a Barcelona.
mhcat.cat/exposicions/...
Fil 👇📷🧵
1/7
El Museu d'Història de Catalunya ha inaugurat una exposició, entorn el poble gitano a Catalunya.
Com a comunitat no tingueren accés a la fotografia, i per això són importants aquestes primeres imatges de gitanos a Barcelona.
mhcat.cat/exposicions/...
Fil 👇📷🧵
Deu fer ara tres anys et vaig trobar, com sempre per pura casualitat i des d'aleshores he volgut saber qui eres. Se que vas neixer a Main a Nova Anglaterra l'any 1838, en el si d'una familia benestant, i que el teu pare n’exerci de jutge de la Cort Suprema i en fou gobernador.
Deu fer ara tres anys et vaig trobar, com sempre per pura casualitat i des d'aleshores he volgut saber qui eres. Se que vas neixer a Main a Nova Anglaterra l'any 1838, en el si d'una familia benestant, i que el teu pare n’exerci de jutge de la Cort Suprema i en fou gobernador.
Són les 11 del mati d’aquest últim diumenge d’agost, surto de casa pentinat, planxat i encoloniat, tal i com li agradava a la mare que fes aquells diumenges de palmó. D’aquí 30 minuts he quedat amb els companys de “La Sal de la Vida”,
Són les 11 del mati d’aquest últim diumenge d’agost, surto de casa pentinat, planxat i encoloniat, tal i com li agradava a la mare que fes aquells diumenges de palmó. D’aquí 30 minuts he quedat amb els companys de “La Sal de la Vida”,
Me’n recordo com si fos ahir, tot i els més de cinquanta anys passats des d’aleshores, cada cop que creuo per davant la porta del teu taller em veig allí fora palplantat acompanyat d’en Xep, el Xavier i en Jordi observant tot el que feies,
Me’n recordo com si fos ahir, tot i els més de cinquanta anys passats des d’aleshores, cada cop que creuo per davant la porta del teu taller em veig allí fora palplantat acompanyat d’en Xep, el Xavier i en Jordi observant tot el que feies,
Aquell dissabte de juny havia quedat a les 11,30 del mati , com quasi sempre, vaig arribar abans d’hora. Tenia temps, així que vaig seure a la terrassa de l’altre costat del carrer, aquell cafè acompanyat de la miraculosa aigua de Vichy em van acabar de despertar
1/19
Aquell dissabte de juny havia quedat a les 11,30 del mati , com quasi sempre, vaig arribar abans d’hora. Tenia temps, així que vaig seure a la terrassa de l’altre costat del carrer, aquell cafè acompanyat de la miraculosa aigua de Vichy em van acabar de despertar
1/19
La calor infernal ha fet sortir les mòmies -JM. Aznar, F. González, E. Aguirre, M. Rajoy, JL Cebrián, F. Camps, F. Sabater, J. Barrionuevo, Joan Carles I, N. Redondo...- del cau de la "modélica Transición".
(CDV Les mòmies d'Els Amants de Terol, vers 1870)
La calor infernal ha fet sortir les mòmies -JM. Aznar, F. González, E. Aguirre, M. Rajoy, JL Cebrián, F. Camps, F. Sabater, J. Barrionuevo, Joan Carles I, N. Redondo...- del cau de la "modélica Transición".
(CDV Les mòmies d'Els Amants de Terol, vers 1870)
D’aquell full de paper quadriculat, que sobresortia de entre els plecs d’un plànol de paper tela encerat, em va cridar l’atenció la marca de segell humit amb tinta blava que l’encapçalava, Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.
1/20
D’aquell full de paper quadriculat, que sobresortia de entre els plecs d’un plànol de paper tela encerat, em va cridar l’atenció la marca de segell humit amb tinta blava que l’encapçalava, Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.
1/20
D’aquell full de paper quadriculat, que sobresortia de entre els plecs d’un plànol de paper tela encerat, em va cridar l’atenció la marca de segell humit amb tinta blava que l’encapçalava, Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.
1/20
Cami
Cami
ganes de retrobar-te😘
ganes de retrobar-te😘