Fa un any que vaig començar a parlar valencià per un nou treball. Feia 25 anys que no el parlava, des de l'institut.
Només ara m'adone de cuantísima gent parla valencià. Per a mi ha sigut como obrir els ulls al meu voltant, i em fa molt feliç

El Conseller d’Educació valencià ja ha expedit els títols de C1 als responsables d’aquesta malifeta.

“Antes roja que rota”, deuen haver pensat.

No us desanimeu mai, per més que les circumstàncies siguin adverses.
Catalunya, un dia, serà allò que vulgui ser.

Pompeu Fabra.
Prada, 31 de desembre de 1947

Fa tres mesos que vaig descobrir aquesta temptació i seguisc estirant el desig —la foto era d’arxiu, de fet—, sense consumar-lo, pel mateix motiu que tu. També, per la mala consciència de tornar a consumir piles alcalines després de tant de temps. Ai.

Et fan el pes les maquinetes multijocs de finals dels 90s’? En venen, novament. 👾

Hi estic molt d’acord, podríem profunditzar-ne. Els perfils acadèmics, ho fan per ego, per haver abocat en aquella plataforma el seu coneixement i que no es perda? Em sembla absurd. La resta, romandre-hi per refutar mentides o assenyalar bestiesses? Perquè t’agrada el reality de torn? Ja s’ho faran.