Il·lustració en alçat basada en les imatges conservades:

Fa molt sentit que sigui una lleona, animal habitualment representat com a protector d'edificis i monuments des de l'Antiguitat.

Si us fixeu, el portal d'entrada per als habitatges del 1r pis de l'edifici de l'esquerra és molt estret per maximitzar l'espai de la planta baixa dedicat a comerços. Així que la façana compta amb dos braços de ferro que actuen de politja per a entrar mobiliari de gran tamany directament pel balcó.

Cert! No m'havia adonat que es veia fins i tot la lleona! Tot i que sempre m'havien dit que era una mona, hahaha... ja veig que estava equivocat.

Altres detalls: la barberia de Can Puça i la casa modernista de Can Bertran al fons, una torre construïda per estiuejants de Barcelona entre cases de poble. A l'esquerra, el quiosc de premsa que vam mostrar fa unes setmanes en aquest post: bsky.app/profile/memo...

Si fem una mica de "zoom", veiem que les cases abandonades s'han convertit en la superfície perfecte per a penjar cartells publicitaris. En un d'ells podem llegir la paraula "Sindo". Gràcies a a una petita cerca per internet, identifiquem aquest cartell dels anys 60 del xampú marca Sindo.

La parella d'habitatges rònecs de l'esquerra que clarament no estan alineats amb la resta de façanes. És a dir, es van construir abans de la delineació del carrer a principis del segle XIX. Avui ja no existeixen, però aquest mapa de 1937 en deixa testimoni.

Si fem una mica de "zoom", veiem que les cases abandonades s'han convertit en la superficie perfecte per a penjar cartells publicitaris. En un d'ells podem llegir la paraula "Sinto". Gràcies a a una petita cerca per internet, identifiquem aquest cartell dels anys 60 del champú marca Sinto.

La parella d'habitatges rònecs de l'esquerra que clarament no estan alineats amb la resta de façanes. És a dir, es van construir abans de la delineació del carrer a principis del segle XIX. Avui ja no existeixen, però aquest mapa de 1937 en deixa testimoni.

Un parell de veïns o veïnes al carrer de la Salut a l'alçada de la Plaça de Can Clos, ocupats amb alguna tasca diaria o fent petar la xerrada, ja congelats en el temps per sempre més en aquesta fotografia.

Podem identificar algunes nenes amb uniforme escolar de faldilles caminant en grup sense cap adult, agafades de la mà, probablement en direcció a l'escola de les Dominiques. Al costat, uns veïns jugant a bales? O inspeccionant un forat de claveguera?

Una dona carrega una galleda que probablement acaba de carregar a la font pública. Un nen amb pantalons curts passa pel costat d'un cotxe que podem identificar amb un Renault model 4CV, que es va deixar de fabricar l'any 1961

Poc després els plataners foren arrencats per a començar en breu l'última reforma, que alçaria uns metres el nivell de la plaça de Pere Quart per acollir a sota un supermercat Mercadona. Però molts ripolletencs no oblidarem mai aquell paviment enrajolat geomètric i l'ombra d'aquells plataners.

L'any 2005 la plaça del mercat ja mostrava un aspecte una mica desllavassat, amb les jardineres nues i amb uns plataners esporgats en excés. Però encara mantenia cert encant i l'orgull d'haver estat un dels punts neuràlgics de Ripollet.